Aquesta setmana vaig pujar a Gratallops i, amb un amic que té el petit Celler Masdeu i Campos que elabora el Pedralets, vàrem donar un tomb per les seves vinyes, un recorregut que feia molt de temps que teníem pendent de fer, tot i la proximitat del nucli del poble. Damunt d’un petit mirador a la vora d’una de les seves vinyes, es pot contemplar una bona part de Priorat, on hi veus les velles i les noves parades de vinyes, totes en costers amb més o menys inclinació, que et recorden les vinyes de Banyuls de la Marenda, però aquestes lluny del mar, tot i que molts dies hi arriba discretament la seva brisa. El més interessant de tot, és gaudir d’aquest paisatge amb una persona que el coneix, i quan assenyales un celler o un coster amb la seva vinya, et dóna la informació que et transporta el record d’un vi determinat, que un dia vas beure o que guardes per a alguna ocasió, i que quan me’l begui, no només recordaré un paisatge general del Priorat, sinó que hi veuré aquella vinya en concret, és a dir, un altre tipus de maridatge entre el vi i el seu paisatge . Les pluges de tardor i de l’hivern han fet que els ceps pugin amb vigor, després les calors de l’estiu faran la seva feina de maduració necessària per obtenir un bon raïm, que després de tot el procés necessari s’esdevindrà amb tota seguretat un gran vi prioratí . La coincidència ha fet que el mateix dia que visitava les vinyes, per TV3 dins del programa: El paisatge favorit de Catalunya, l’Alvaro Palacions ens mostrés el Priorat que al seu dia el va seduir, i va fer que hi arrelés i n’abstragués el seus magnífics vins en el seu celler de Gratallops, a un cop de pedra de les vinyes que vaig visitar. Caldrà repetir aquesta visita en altres estacions de l’any, segurament a la tardor pot ser una bona ocasió.
