Those were the reasons and that was New York
Leonard Cohen, Chelsea Hotel No.2
Ahir vam fer els darrers clics, un buy per ací i un book per allà i ja està. Els bitllets d'avió i l'hotel, l'hotel.
A finals d'agost, per uns dies viuré al Chelsea, és que no m'ho puc creure. Viuré a una cançó, al Chelsea Hotel de Nova York. L'hotel on van viure Dylan Thomas i Mark Twain i per on va passar molts artistes i pensadors (n'hi ha una llista a la wiki) i on van passar moltes coses i es van escriure moltes pàgines, l'hotel on estava Janis Joplin quan Leonard Cohen se la mirava, l'hotel de Ginsberg i de Bob Dylan, doncs això, l'hotel.
Anar a Nova York és un desig d'aquells que una es cultiva amb els llibres i amb els anys, amb les cançons i amb les pel·lícules i trobe que és un desig molt raonable. És una de les meues ciutats de novel·la, riquíssima de records que he llegit. És estrany, les ciutats més llegides per a mi (a banda de Barcelona que ja la coneixia quan la llegia i a banda també d'Alexandria), les més llegides deia, són París, Nova York i Buenos Aires, i sempre havia pensat que si les visitava seria en eixe ordre, i en canvi vaig començar per Buenos Aires i encara no he visitat París (sempre ens quedarà).
Anar a Nova York i estar-me al Chelsea és un somni, l'únic que faltaria per que fóra perfecte seria anar en vaixell, sempre he pensat que hi ha ciutats (Nova York, Buenos Aires, Barcelona, Gènova i alguna més) que es mereixerien que la gent arribara i marxara en vaixell.
No sé perquè ara mateix em ve al cap un jove Henry Miller travessant el pont de Brooklyn en bicicleta, no sé en quin dels seus llibres, em vull rellegir un fum de coses abans d'anar i no sé per on començar.
Només ens quedarem al Chelsea uns dies perquè és caret, però com diuen a Castelló, els diners i els collons són per a les ocasions (trobe que és una bona adaptació, més sofisticada, del carpe diem dels llatins).
