Aquell aire ranci de província
Les atencions llagoteres dispensades ahir per l'alcalde de Barcelona a José Luis Rodríguez Zapatero posen a lloc les ambicions de l'actual equip de govern de la ciutat. La seva ambició és, definitivament, la província.
Sentir parlar l'alcalde, amb aquell aire cofoi del "agradecimiento" a algú que tan sols ha sabut incomplir promeses en els darrers anys, és trist. I fer-ho en plena campanya electoral, barrejant de manera pornogràfica institucions que són de tots amb actes partidaris, fa fins i tot vergonya.
Tot plegat tan sols s'explica per la claudicació implícita que l'actual equip de govern de la nostra ciutat encarna. Han claudicat a l'hora de liderar l'impuls que el país necessita; han claudicat a l'hora d'exigir el que ens correspon per a infrastructures, finançament, seguretat, serveis socials... Han claudicat de fer de polítics de capital, per passar a convertir-se en polítics de província.
Sentir parlar l'alcalde, amb aquell aire cofoi del "agradecimiento" a algú que tan sols ha sabut incomplir promeses en els darrers anys, és trist. I fer-ho en plena campanya electoral, barrejant de manera pornogràfica institucions que són de tots amb actes partidaris, fa fins i tot vergonya.
Tot plegat tan sols s'explica per la claudicació implícita que l'actual equip de govern de la nostra ciutat encarna. Han claudicat a l'hora de liderar l'impuls que el país necessita; han claudicat a l'hora d'exigir el que ens correspon per a infrastructures, finançament, seguretat, serveis socials... Han claudicat de fer de polítics de capital, per passar a convertir-se en polítics de província.
