004: Qui és l'home Pellicer?
Joan Pellicer, com ja sabreu, és llicenciat en Medicina, ha sigut professor universitari i la seua vertadera passió és la botànica i la relació amb la cultura popular (l'etnobotànica), en este cas la dels pobles valencians: en eixe sentit va ser guanyador del primer Premi Bernat Capó, fet que li ha possibilitat editar els seus coneixements sobre tan interesantíssim tema baix el nom de Costumari botànic, i del qual ja porta publicats més d'un parell de números...
Ara bé, molt poca gent sap -i, si ho sap, potser no se'n recorde- que Pellicer va ser cantant durant la seua època d'universitari. Rafa Xambô feia referència fa poc, en un escrit, a com la joventut que hui en dia canta en valencià desconeixia els seus antecessors més directes: parlava de Palmero, Bustamante i gent de la seua quinta, però l'època del Pelli va ser molt anterior.; concretament, en el lustre que abarca els últims anys 60 i els primers 70.
Vos sonen, per exemple, Araceli Banyuls, l'Equip València-Folk, Enric Ortega o Els Sols? Eixos són alguns dels noms que apareixen en un article de Jesús Huguet i Josep M. Soriano titulat Una cançó nova al País Valencià, i publicat a l'Oriflama número 93 (març del 70). De Joan Pellicer, concretament, ja diuen: «Fa temps que ha deixat de cantar pel que sembla.» Les poques dades que aporten fan referència a Màrius Torres i Tomàs Garcés (dos poetes catalans dels quals hauria musicat sengles poemes), la col·laboració amb l'esmentada Araceli (de Gandia), i la hipòtesi que potser foren els estudis de Medicina el que li va impedir fer una carrera prometedora dins la Cançó. D'ell han dit, molt positivament, que era un rara avis en aquells temps pel que fa a la seua música i, com assegurava Manolo Lledó (d'Els Sols, de Sueca), les seues composicions eren molt avançades per a l'època, en un moment on la resta de cantants encara seguia el cànon de la folksongada i del «cant d'autor»: precisament, d'ell també se'n diu que no se'l podia definir com a cantautor en un sentit estricte, terme i estil del que fins i tot -això diuen- renega.
Ara, el que sabem cert és que el seu silenci musical va ser definitiu i que, encara que va rebre ofertes discogràfiques de Catalunya, el de Bellreguard va decidir, arribat un punt, alçar la seua guitarra i dedicar-se a altres coses, potser més interessants per a ell: diuen que ni tan sols vol tocar a les reunions familiars, que ja és! Sobre totes estes qüestions (i altres de més oficials) potser en traurem alguna cosa en clar el pròxim divendres 25; ara, si aconseguirem que ens toque alguna de les seues peces ja no està tan clar, que això són figues d'un altre paner...
Vos sonen, per exemple, Araceli Banyuls, l'Equip València-Folk, Enric Ortega o Els Sols? Eixos són alguns dels noms que apareixen en un article de Jesús Huguet i Josep M. Soriano titulat Una cançó nova al País Valencià, i publicat a l'Oriflama número 93 (març del 70). De Joan Pellicer, concretament, ja diuen: «Fa temps que ha deixat de cantar pel que sembla.» Les poques dades que aporten fan referència a Màrius Torres i Tomàs Garcés (dos poetes catalans dels quals hauria musicat sengles poemes), la col·laboració amb l'esmentada Araceli (de Gandia), i la hipòtesi que potser foren els estudis de Medicina el que li va impedir fer una carrera prometedora dins la Cançó. D'ell han dit, molt positivament, que era un rara avis en aquells temps pel que fa a la seua música i, com assegurava Manolo Lledó (d'Els Sols, de Sueca), les seues composicions eren molt avançades per a l'època, en un moment on la resta de cantants encara seguia el cànon de la folksongada i del «cant d'autor»: precisament, d'ell també se'n diu que no se'l podia definir com a cantautor en un sentit estricte, terme i estil del que fins i tot -això diuen- renega.
Ara, el que sabem cert és que el seu silenci musical va ser definitiu i que, encara que va rebre ofertes discogràfiques de Catalunya, el de Bellreguard va decidir, arribat un punt, alçar la seua guitarra i dedicar-se a altres coses, potser més interessants per a ell: diuen que ni tan sols vol tocar a les reunions familiars, que ja és! Sobre totes estes qüestions (i altres de més oficials) potser en traurem alguna cosa en clar el pròxim divendres 25; ara, si aconseguirem que ens toque alguna de les seues peces ja no està tan clar, que això són figues d'un altre paner...
