(Clica l'opció "Vull llegir la resta de l'article" per veure la ressenya)
En ocasions és interessant provar d'esbrinar com resumeix una autora la seva novel·la, o el missatge que considera que el lector hi ha de trobar. Ens diu M. Victòria Lovaina: "De vegades els viatges no són més que una excusa per arribar al fons de nosaltres mateixos."
L'Olga, la protagonista d'Amb ulls de nina, se'ns presenta a les primeres pàgines del llibre en un moment complex de la seva vida. És una dona madura, separada del seu home des de fa un parell d'anys, amb un fill que viu amb ella però que passa moltes estones amb el pare, amb qui s'hi troba molt a gust. I just en aquestes circumstàncies és quan el Joan, el seu exmarit, li planteja el divorci o tornar a viure junts. Una demanda que podria semblar-nos, d'entrada, un xic estranya, però que a mesura que avancem en la novel·la anem copsant amb tots els matisos d'una relació que, potser, sí que paga la pena salvar.
Amb el neguit d'aquesta decisió damunt la taula, fa el primer viatge. Un viatge metafòric, virtual, vers el passat. Des de l'època més llunyana i entranyable de la seva infantesa fins al moment de la separació, tot passant per una adolescència complicada i una joventut confosa. I és en aquest retrocés cap a la memòria del que ha estat, quan se'ns explica el viatge real, el que va fer a Portugal, el que va dur a terme l'Olga per retrobar-se amb el seu pare, un home desconegut i, alhora, idolatrat.
Al llarg d'aquest anar i venir de fets pretèrits i esdeveniments que mai no es podran oblidar, comprenem l'Olga: una nena que ha viscut immergida en l'engany construït per la mare al voltant de l'absent figura paterna; una adolescent que reacciona amb ràbia i agressivitat quan la mare apareix amb un nou company; una jove que viu ancorada en la imatge desdibuixada del pare mai no conegut... És en aquest moment quan fa el viatge cap a Portugal i, a la tornada, creu que es podrà reconstruir a ella mateixa, que serà capaç de partir de zero, de renéixer com l'au Fènix. Però els anys s'encarregaran de mostrar-li el seu error perquè, tal com la mateixa Olga reconeix en cert instant, ella no ha crescut i sempre ha mirat la vida amb ulls de nina.
La novel·la ens planteja un tema cabdal de l'ésser humà, i força actual si ens atenim a la immensa quantitat de fracassos de parella que podem copsar al nostre entorn: la incapacitat d'estimar i de viure el dia a dia amb il·lusió, i per contra, el lligam destructor que de vegades establim amb un passat que mai no tornarà. Perquè no sempre és possible mirar la vida amb ulls de nina.
