EL BAR VERSALLES ABAIXA EL TELÓ PER SEMPRE
Pels que som de Sant Andreu, ja sigui de tota la vida o adoptius, el
bar Versalles ens és molt familiar. Ens és com un amic de l´ànima. És
el casal del poble, on tots hi hem fet llargues estades i amics. Hem
après a estimar Sant Andreu i la seva gent. Hi hem copsat el dia a dia
del bategar andreuenc. Ha estat l´aixopluc de moltes iniciatives. En
les seves taules hi van néixer i aixoplugar-se moltes empentes socials
i culturals. Sense anar més lluny, el llibre " Sant Andreu de Palomar,
més que un poble", obres de teatre, homenatges, conferències, xerrades
i tertúlies, el projecte "Retrats per a la memòria.Persones i lluita
antifranquista al districte de Sant Andreu.1939-1982", recitals de
poesia...I com no les magnífiques i sonades campanades de final d´any.
El Versalles al llarg dels més de 80 anys de vida ens ha donat alegria
i ganes de viure. Les seves parets són la gran enciclopèdia
andreuenca.Per això la seva pèrdua ens ofega i ens deixa orfes. Hem
perdut més que un bar, hem perdut una part del nostre ser com a poble.
Si estimem Sant Andreu de Palomar la pèrdua del Versalles ens dol
moltíssim. No ens sabem avenir, no hi ha paraules per descriure aquest
moments. Un servidor en escriure el llibre sobre l´ex-propietari
d´aquest mític establiment, en Pere Heredero, hi va descobrir moltes
coses màgiques del Versalles i de la seva gent. Emocions a flor de pell
són les hores viscudes en aquell palau de l´amistat. Finalment els
bancs i les caixes i la crisi han pogut vèncer i n´han esdevingut els
amos i senyors del futur. En dibuixaran el nou esdevenidor. Allò que el
temps no se´n dugué anys enrere les noves onades del ferotge
capitalisme han guanyat la partida. No hi hagut temps afegit per poder
marcar un darrer gol que permès classificar el Versalles cap a la final
de la salvació econòmica. L´àrbitre ha assenyalat el punt i final un 12
de maig de 2009. Des d´aquestes modestes ratlles voldria homenatjar a
tots els i les que han fet possible que el Versalles fos més que un
bar. Els que amb suor i a empentes i rodolons van aixecar una il·lusió
per fer-la realitat. La família Heredero - amb l´infatigable Pere al
capdavant-, l´Eduar, la Montse, l´Andreu, en Leo , la Cristina i tota
la colla de cambers i cambreres, clients i tots els que han fet
possible arribar fins aquí. Tal com deia en Pere Heredero " al
Versalles no hi ha clients, hi ha amics". Que les llàgrimes que avui
cauen siguin la llavor de nous Versalles. L´orgull de ser andreuencs i
andreuenques ha d´omplir estels d´esperances en aquest poble que ens ha
donat alguns dels millors moments de la nostra vida.
Versalles t´hem estimat, t´estimem i t´estimarem sempre !!! En el record dels dies la memòria del Versalles hi serà ben present.
Bona nit.
A Sant Andreu de Palomar, 12 de maig de 2009 ( 01.50h de la nit)
Pau Vinyes i Roig
Historiador
Versalles t´hem estimat, t´estimem i t´estimarem sempre !!! En el record dels dies la memòria del Versalles hi serà ben present.
Bona nit.
A Sant Andreu de Palomar, 12 de maig de 2009 ( 01.50h de la nit)
Pau Vinyes i Roig
Historiador
