Xiulada de terra, de llum i de terròs bombat a cops de fang. Melodia mística i tel·lúrica fantasia feta rel d'ocre i d'argila. L'obra feta misteri. El misteri fet esperit de dubte davant l'inefable i davant la constatació del no-ser. Recomençar amb les mans buides. Les esperances buides. Els records fets perspectiva, ombra, catarsi.
Tot això ha estat Miquel Barceló aquesta nit a l'interessantíssim "Mar de fang" que els del 33 ens han mostrat. Un seguiment dels dos anys de projecció i creació de la capella de Sant Pere a la catedral de Mallorca. En paraules del mateix Barceló: entendre l'art com una metàfora mòbil de l'univers.
El David va fer estudis administratius, de guió de tele i d’Humanitats. També té dos diplomes: un de natació i un altre de mecanografia. Ha fet de jardiner, de viatjant de material fotogràfic i d'enquestador.
De ben petit son pare li feia escriure rodolins després dels dinars familiars. D'aquí li ve, potser, que es posés a escriure versos més seriosos que van guanyar algun premi literari quan era jovenet. De més gran, també n'ha guanyat algun altre. Ara, a més de poesia i en aquest bloc, escriu narrativa i articles de temàtica diversa. Però no s'hi guanya la vida.
Curiós de mena, va deixar el seu Reus natal per marxar a Barcelona ja fa uns anys. És donant d'òrgans, membre del Comitè d’Escriptors Empresonats del PEN català, soci del videoclub Hollywood, de l'AELC, i del Centre de Lectura de Reus, on va ser secretari de la Secció de Llengua i Literatura. Diu poemes, fa ràdio quan pot, organitza esdeveniments culturals, sap tocar "Frère Jacke" amb flauta amb el nas i es deixa dir que està més prim cada vegada que sa mare el veu.
