(Clica l'opció "Vull llegir la resta de l'article" per veure la ressenya)
Per primera vegada en aquest Bloc repeteixo autor. I això em fa pensar que la intencionalitat de Caducitat Immediata no és pas tan forassenyada com podria semblar d'entrada, sinó que, efectivament, els premis literaris són guardons que cal tenir en compte per part dels lectors àvids de noves veus amb qualitat literària.
Puzles és la segona novel·la publicada per Joan Adell (la primera va ser El nàufrag), i com passa sovint quan hom té una obra editada encara no gaire extensa, les comparacions acostumen a farcir les crítiques. Val a dir que, malgrat que intentaré escapolir-me d'aquesta tendència perquè Puzles, per ella mateixa, és una novel·la que mereix una ressenya singular, també és cert que hi ha elements concrets que comparteixen espai en ambdues narracions. Entre ells, destacaria la idea del naufragi, un enfonsament moral i emocional que pateixen alguns dels personatges dels dos llibres.
Voldria remarcar, també, que poques vegades el títol d'una obra manté una relació tan intensa i directa com és el cas amb què ara ens trobem. Perquè la novel·la que ens presenta Joan Adell és un joc literari de situacions i personatges que apareixen i desapareixen, tot deixant rere seu una petita peça de la seva existència, i cadascun d'aquests retalls duu una falca, un piu per encaixar amb el trosset següent i conformar així, a poc a poc, la figura total.
Quina és aquesta imatge que ens plasma l'autor? La novel·la, ambientada en època actual, planteja una societat petit burgesa de comportaments falsos i hipòcrites, de sexe desmesurat i envilit, en la qual els interessos econòmics són els que malden per sobresortir entre el fangar de les relacions humanes. L'amor i l'amistat, fora de rares excepcions, semblen no tenir lloc en aquesta visió crítica i cínica que ens mostra Joan Adell.
Els personatges desfilen un a un davant els nostres ulls i, malgrat les roïneses amb què se'ns descriuen alguns d'ells, l'autor aconsegueix que ens resultin creïbles i coherents dins el món de baixesa en el qual anem entrant, subjugats per la força i agilitat narrativa de la novel·la. I així tenim el Bernat, l'home de negocis i prohom del món empresarial barceloní; el Conrad, l'etern fracassat; la Irene, la dona que és capaç de reaccionar i canviar el rumb de la seva vida; la Mar, que claudica davant el món d'ostentació que se li posa a l'abast; i el Daniel, la Cristina, el Pere, el Ramon... Tots ells són petites peces d'aquest trencaclosques que t'atrapa des dels primers paràgrafs i t'engoleix pàgina rere pàgina.
He comentat a l'inici d'aquesta ressenya que intentaria defugir les comparacions amb l'anterior obra de Joan Adell, però ara m'hi deixaré caure, i amb molt de gust. Perquè Puzles és, de la mateixa manera que en el seu moment m'ho va semblar El nàufrag, una novel·la que avança amb ritme àgil i que et captiva des d'un bon començament. Una lectura que m'atreveixo a recomanar sense por a equivocar-me gaire. Ja m'ho direu!
