"La preuve par le miel" (Salwa Al Neimi) un llibre eròtic, escrit per una dona àrab, combinació més que suficient per despertar el meu interés. Ha costat de trobar, no està encara editat a l'Estat Espanyol (m'han entrat ganes de comprar els drets i publicar-lo...) però Internet fa meravelles, una volta més, i Amazon me l'ha dut a casa, des de París... en francès.
La Salwa és molt intel·ligent, a partir d'un treball d'investigació sobre l'erotisme a la literatura àrab, frustrat per la por, ja quasi atàvica, dels USA al món musulmà després de l'11-S, ens mostra tots els aspectes del sexe que poden ser quotidians a la nostra societat: postures, infidelitats, amants, dubtes, clàssics, modernitat,... i que al món àrab pensem que, per tapar-ho, no existeix.
"Le scandale est-il de commettre un acte ou d'en parler?" (L'escàndol és cometre un acte o parlar-ne), és la clau de tot el llibre, revelada prompte, a la Porta I (cada capítol ens obri una porta i ens asoma a una faceta del sexe al món islàmic), Salwa ens conta tot el que li succeeix a una dona, tot el que ella vulga, per descomptat. Com a casa nostra. "Personne ne peut se dire le censeur de mes nuits, personne ne peut se dire l'organisateur de mes libertés. Ma vie est mienne, et mes secrets aussi." (...ningú no es pot dir l'administrador de les meues nits, de les meues llibertats, la meua vida és meua, i els meus secrets també...). Salwa ens presenta una dona independent, ama del seu destí. Juga, durant tot el llibre, a presentar-se com una dona amb infinites experiències, diverses i variades, anomena els seus amants com "El Viatger", "El comptador" i "El Pensador", homes que, com diu la Salwa, "en retirar-se" l'han fet a ella. No és massa partidària d'aquella versió de la mitja taronja que ha de buscar el seu complement. És una dona completa, una persona completa que disfruta dels homes, del sexe, i que els substitueix sense complexes. Segons les seues necessitats. "Je n'ai pas d'âme [...] je ne suis qu'un cors [...] Mon corps est mon inteligence, mon éveil, et ma connaisance". El seu cos, és la seua intel·ligència, cap espiritualitat difusa condiciona els seus actes.
Un dels diàlegs del llibre entre dues dones és una mostra del seu tarannà:
- Dès qu'il s'agit de femmes, ils (les hommes) perdent leurs moyens
- Comme nous les perdons, nous, dès qu'il s'agit d'hommes.
Homes i dones som iguals, a qui ens perd el sexe igual té si som homes o dones, ens perd de la mateixa manera. Tampoc està la Salwa per la teoria de la dona freda i calculadora, més aviat per la dona que gaudeix del sexe com tradicionalment se li ha de suposar a l'home: el sexe perquè sí, perquè vols disfrutar.
La Salwa se'ns presenta també sincera, i frívola, sense cap recatament a l'hora de reclamar una experiència en tot allò que ens conta al llibre, parlant de l'adulteri a Tunísia, de les penes de presó que s'imposa allà a les persones adulteres:
"Trois mois pour elle. C'est la peine habituelle pour l'adultère, dans notre pays. Si l'on m'avait atrapée, ma vie, si longe, soit-elle, n'y aurait pas suffi. Je devrais encore des années à la justice après ma mort. Et je ne serais pas la seule."
No hi hauria prou anys a la seua vida, ni a la d'altres, per pagar la pena imposada per la justícia, per la moral repressora. I tanmateix ni un gra de penediment...
Com seduir al món àrab? Com ho fan ells i elles? Doncs igual que nosaltres, aquells menys dotats intel·lectualment que hem de recórrer a la música, les lletres de les cançons, la poesia d'altres... "La poésie était entre nous. Il m'amait avec les vers d'autres"
Quan Salwa es reunia amb el seu amant, Le Penseur, ell li recitava poesia, memoritzava poemes complets que li declamava al llit, si no la podia veure li feia arribar el nom d'un poema, d'un poeta, i deixava que ella el buscara, que el llegira i el disfrutara tota sola, sabent que a partir d'eixe moment la poesia triada estaria lligada per sempre a ells dos, a la seua relació. Ell li llegia poesia, ella li llegia els clàssics.
Però els seus clàssics no són els nostres. Nombrosos erudits del món àrab són citats al llibre de la Salwa (Mohammed Ibn Zakarya, Ibn el-Azrak, Ibn Arabi, Cheikh Sidi Mohammed al-Nafzawi,... i molts d'altres que ja fa maleir no saber llegir àrab), són els autors que formaven part del seu treball d'investigació frustrat que l'ha menat a aquesta meravellosa perla de l'erotisme modern, perquè quina millor cosa fer amb els clàssics de l'erotisme, de la cultura que siga que... llegir-los, gaudir-los i difondre'ls?
Però no penseu que la Salwa és una romàntica del passat de la seua cultura, el llibre està, convenientment, trufat de referències modernes (Mònica Lewinski, les sèries televisives Sex and the City i Desperate Housewives,...) clàssics occidentals (Henry Miller, Alberto Moravia, Georges Bataille, Sade, Casanova, Marguerite Duras,...) la Salwa és una dona del nostre temps, râvie de la seua cultura, com jo de la meua, però ben situada en el temps i en l'espai. Impagable les referències a les pàgines del consultori sexual dels adolescents àrabs del setmanari Elaph. Endevineu quins són els dubtes principals que s'hi plantegen? Ells: la llargària del penis, elles: la búsqueda i recuperació de l'himen.
La frase que més m'ha inspirat del llibre: "Comme si on pouvait commetre l'adultère en toute simplicité. [...] l'aldultere comporte des regles précises, auxquelles nul ne peut déroguer". No és fàcil enganyar, no és tot, sols, fruit d'un desig, incontrolat, que ho pot dur tot a perdre... hi ha unes regles, la cosa és complicada, l'adulteri és per gent intel·ligent. I això combinat amb una frase del llibre atribuïda a una poetessa del segle UVI, Luise Labé, "Le plus grand plaisir après l'amour, c'est d'en parler" em porta a donar-li tota la raó, és un plaer intel·lectual, i l'altre: llegir-la...
Vull passar una nit amb la Salwa, per xerrar amb ella... bien entendú ;-p
