Sant Jordi a Madrid
Avui sí. Des que el passat mes de setembre vaig arribar a Madrid que he anat explicant que no s'hi està malament i que he tingut fortuna a l'hora d'anar fent camí. Hi estic a gust, molt. Però aqust dijous, tot i que gairebé tothom està igual, els catalans amb qui més o menys parlo cada dia m'explicaven que el dia més dur de superar segurament és aquest, el dia de Sant Jordi. Hi ha llibres, hi ha roses i hi ha molta i molt bona gent. No hi ha però senyeres, gairebé, i sobretot, no tothom volta pel carrer amb aquella sensació d'emoció, d'estar fora de la feina unes hores de manera un pèl furtiva, de parelles amb somriure i compres de llibres amb cara de si agradarà. De veure com el lletraferit i la persona que no comprarà un llibre fins l'any vinent remenen llibres.
En definitiva, que avui sí que m'agradaria estar a Catalunya, a Barcelona, haver viscut els carrers per Sant Jordi. No enyoro Sant Jordi, sinó la vida que aporta. Avui però veure La noche de los libros, que consisteix que les llibreries obrin fins a les 12 de la nit i diverses activitats gratuïtes relacionades amb els llibres... 'Algu és algu' que diria aquell.
En definitiva, que avui sí que m'agradaria estar a Catalunya, a Barcelona, haver viscut els carrers per Sant Jordi. No enyoro Sant Jordi, sinó la vida que aporta. Avui però veure La noche de los libros, que consisteix que les llibreries obrin fins a les 12 de la nit i diverses activitats gratuïtes relacionades amb els llibres... 'Algu és algu' que diria aquell.
