Just respect
Centre de Barcelona una tarda d'abril. Veig que se m'acosta una noia-venedora i, tot i que faig un intent d'escapolir-me'n, em deixo atrapar (encara no faig tard). Comença a informar-me sobre "Médicos sín fronteras". A la primera oportunitat li dic que tinc per costum no donar diners a qui no em respecta. La cara de sorpresa i d'incredulitat de la noia fa època. No m'entén. Miro d'explicar-me: ni Greenpeace, ni Amnistía Internacional, ni Médicos sin Fronteras... I no perquè no estigui d'acord amb les causes i en pugui valorar la feina, sinó perquè treballen sense posar en pràctica alguns dels valors que, diuen, els són propis. O, com he d'entendre, si no, que se m'adrecin més que sovint en una llengua que no és la meva i la del meu país? Ho fan a Dinamarca, França, Portugal o Espanya? La noia assaja el clàssic discurs del cost. Ho deixa córrer quan em veu el somriure burleta.
És més que possible que el meu capteniment sigui "progressistament incorrecte", però, què voleu?: el seu també!
És més que possible que el meu capteniment sigui "progressistament incorrecte", però, què voleu?: el seu també!
