El camarot dels Marx
El meu despatx, en més d'una ocasió, és un no parar de gent que passa a comentar coses. A xerrar, a donar feina, o a demanar una opinió. En ocasions es converteix en un entrar i sortir de gent, a vegades s'omple de gent i veus com van passant. El comentari més habitual és que sembla el camarot dels Marx. També per les converses, en que en més d'una i dues ocasions ronden el surrealisme.
La sensació els dies en que no es converteix en un continuat entrar i sortir de gent, però, és que aquell dia passa alguna cosa, que no tot va bé. És curiós que s'hagi convertit en el lloc de confessions, de visites, de xerrades... suposo que genera confiança... Caòtic però divertit. Una manera d'escapar però que també ha servit en més d'una ocasió per desbloquejar, dins de la distenció, algun moment en que sembla que tothom 'està clavat'.
La sensació els dies en que no es converteix en un continuat entrar i sortir de gent, però, és que aquell dia passa alguna cosa, que no tot va bé. És curiós que s'hagi convertit en el lloc de confessions, de visites, de xerrades... suposo que genera confiança... Caòtic però divertit. Una manera d'escapar però que també ha servit en més d'una ocasió per desbloquejar, dins de la distenció, algun moment en que sembla que tothom 'està clavat'.
