Per prudència i sentit comú, és obvi que ni puc ni he de comentar res sobre el contingut d'un encàrrec que només es materialitzaria amb la decisió corresponent del Consell de Ministres. Acostumat a no dir mai que no a cap mitjà de comunicació que em demani les coses amb respecte, caldrà adaptar-se a una nova etapa. Sí que vull subratllar des d'ara que espero no molestar ningú amb aquest pas. I que si això passés, ho lamentaria, de veritat. Encara que em costa una mica entendre que qui acceptaria sense problemes la meva incorporació com a directiu a una multinacional nord-americana o de Corea, pugui criticar-me si decideixo acceptar un encàrrec apassionant de servei públic i a favor dels interessos generals.
En tot cas, si les coses segueixen el curs que anuncien, espero no cometre massa errors, i correspondre a la confiança de la meva bona amiga Ángeles González-Sinde (i també -ho diré clar- a la confiança indirecta de qui l'ha nomenat Ministra) amb la mateixa serietat, lleialtat i energies que he aplicat fins avui en les meves successives activitats.
D'aquí a una setmana volaré cap a Estrasburg per última vegada. Amb la presentació de la renúncia a la meva acta de diputat (i amb unes quantes abraçades i petons a gent amb qui he compartit moltes hores de feina) tancaré formalment aquesta llarga etapa parlamentària que tantes satisfaccions m'ha donat. Amb això, deixaré automàticament també qualsevol càrrec orgànic en CDC. I ja, quan prengui la decisió qui l'han de prendre, començarà un nou temps, nou guió, nou plató i nous companys de repartiment. Però les mateixes ganes de treballar, els mateixos ideals i la mateixa vocació de servei. Ja hi haurà ocasió llavors de parlar dels reptes fascinants que té per davant la poderosa i creativa indústria del cinema, i tota la creació àudiovisual al segle XXI, el segle d'internet.

