Sorolla i Elx, xandalls i flaixos i el comerç d'Olot
Vet aquí que aquesta tarda he anat a parar, sense proposar-m'ho, a l'exposició de Sorolla al MNAC de Barcelona. L'exposició, Visió d'Espanya, és una obra feta per encàrrec de la Hispanic Society of America. Una obra que, com el seu nom ja indica, mostra una visió de la península a la segona dècada del segle passat. Les sales eren plenes de gent amb moltes dones, de mitjana edat i ben arreglades, com sol ser habitual. Però mentre em torno a mirar alguns dels quadres que més m'agraden, El Palmenar d'Elx o Ayamonte, em criden l'atenció un grupet de visitants amb xandall, com si anessin a jugar a petanca. M'hi fixo més i m'adono que no són els únics, n'hi ha d'altres. Alguns semblen sud-americans i altres no. També hi ha un grupet de joves adolescents que fan algunes fotos amb flaixos. Els xandalls i els flaixos deuen ser cosa de la democratització de l'art.
Al vespre tot sopant a El Petricó de Vic se m'acosta un regidor de l'Ajuntament que conec de fa anys. Parlem de Sorolla i d'Elx i m'explica que ha passat la tarda a Olot i ha estrenat el nou eix. I em diu que "el comerç olotí hi perdarà amb l'eix, no hi ha comparació amb Vic". I la cambrera s'acosta i em serveix les guatlles a la brasa que he demanat fa poca estona.
(Foto: El Palmerar d'Elx, 1919, oli sobre tela 356 x 232,5 cm)
Al vespre tot sopant a El Petricó de Vic se m'acosta un regidor de l'Ajuntament que conec de fa anys. Parlem de Sorolla i d'Elx i m'explica que ha passat la tarda a Olot i ha estrenat el nou eix. I em diu que "el comerç olotí hi perdarà amb l'eix, no hi ha comparació amb Vic". I la cambrera s'acosta i em serveix les guatlles a la brasa que he demanat fa poca estona.
(Foto: El Palmerar d'Elx, 1919, oli sobre tela 356 x 232,5 cm)
