Pel que fa al primer, en pocs dies arrancarà la cimera del G-20 a Londres. Obama hi arriba amb els deures fets: d’una banda un pla d'estímul i de recuperació que està per veure quin resultat dóna (alguns, com el Nobel Paul Krugman, ja el consideren inútil des d’ara, però ells només escriuen als diaris, tenen la sort de no ser responsables polítics que han de prendre decisions). I de l'altra, propostes concretes pel que fa a la regulació global del sistema financer. Europa, en canvi, hi aporta més paraules que fets. Els nostres líders (ens agradi o no, parlen en nom nostre) han fet el possible per coordinar el missatge, però veurem què passa a l’hora d’assumir compromisos precisos, i respondre a peticions concretes de l’amic americà, que s’ho juga tot.
I després vindrà la cimera de la OTAN, i la primera cimera UE-Estats Units. A l’agenda, més enllà de la retòrica, un sol punt important, també d’abast històric: la petició d’un compromís europeu intens i de llarga durada al conflicte de Afpak, com alguns en diuen ara. Afganistan i Pakistan, dos països i un sol problema conjunt de seguretat davant de la creixent força dels talibans.
El problema és que tant en el primer cas com –sobretot- en el segon, són molts els europeus que encara creuen que això són qüestions de política exterior. Política internacional, en diuen. I això només en part és cert. Però els veïns de Sants o Sant Martí a Barcelona, els d’Amposta i els d’Olot, han de ser conscients que el que es juga en aquestes reunions té molt a veure amb el seu futur personal i el de les seves famílies. De la crisi, o en sortim tots junts, o no en sortirà ningú abans de que el mal sigui molt, molt més profund del que ara imaginem. I si no sabem o podem donar estabilitat a les terres afganes i pakistaneses (amb suport militar, però també civil, d’educació, de justícia i de policia) el que ens juguem no és només la solidaritat amb aquella gent. Està en joc la pau, i la seguretat dels nostres trens, dels nostres avions, de les nostres ciutats.
Per una cosa i per l’altra, per a sortir de la crisi i per a impedir una llarga llista de morts en el nostre 11-S europeu que alguns ja preparen, els nostres dirigents europeus hauran de fer alguna cosa més que pronunciar discursos solidaris o mostrar les simpaties per l’amic americà. És l’hora de la veritat.
Diputat al Parlament Europeu
|
Accés de l'autorEls meus enllaçosACTIVITAT COM A EURODIPUTAT
ACTIVITAT EUROPEA
ACTIVITAT INTERNACIONAL
ACTIVITAT POLíTICA
BLOCS D'INTERèS
Últims 40 canvis
Notícies VilaWeb
|
Visita de l’amic americà Aquesta setmana que marca la transició entre el març i l’abril de 2009 podria ser una d’aquelles que facin història. El president Obama creuarà l’Atlàntic, i amb pocs dies de diferència veurem com arriba l’hora de la veritat en dos dels temes més importants que afecten al món en aquest moment: la situació econòmica, i els grans reptes per a la pau i la seguretat.
|
|
MÉSVilaWeb és una producció de Partal, Maresma & Associats |