Als pescallunes no ens cal baixar a Barcelona, si és que volem veure el mar. Ni anar a Vic, si és que volem anar a una llibreria amb cara i ulls. Tampoc ens cal baixar a Barcelona ni a Vic si volem anar a teatre: ja fa anys que funciona el Teatre Cirvianum on s’hi programen espectacles d’un gran nivell -felicitats Tines & companyia!-.
Divendres vam anar a escoltar “Mozart en Jazz”: Manel Camp al piano i Llibert Fortunyal saxo. La música ens va tornar a emocionar com feia temps que no ho feia. Si cada generació reinterpreta els clàssics posant-hi els ingredients de la seva contemporaneïtat això és el que van fer durant una hora i mitja amb el músic austríac Manel Camp i Llibert Fortuny, calçats de vermell, xalant i fent xalar a l’audiència. El campanar, que tocava les deu del vespre, va incloure’s al repertori sense fer nosa; només el jazz pot permetre’s aquestes llibertats. Fins i tot vam poder comprovar les dots del Llibert Fortuny com a show man, fent-nos riure al final de l’espectacle i regalant cedés entre el públic.
Nit rodona que vaig continuar molt ben acompanyat per quatre grans persones amb les quals sopàrem al Casino de Borgonyà: restaurant de referència a la comarca per la relació qualitat-preu, la bona presentació dels seus plats, el servei, el local i la qualitat dels seus productes.
