Fa unes hores he aterrat a l’aeroport d’Ottawa, envoltat de gel i neu però amb les pistes en perfecte estat. Aquests si que en saben, d’això del fred. He creuat la ciutat deixant a la dreta l’espectacle de veure a tota una pila de gent, grans i petits, patinant sobre el riu. Fa una certa impressió, però és també una estampa molt bonica, de les que guardaré a la retina en tornar del viatge.
Un viatge, com quasi tots els que he fet darrerament, dedicat al comerç de la Unió Europea amb el món. Amb la originalitat que aquest cop, per raons vàries, viatjo sol, com a únic representant del Parlament, encara que molt ben acompanyat per gent del secretariat. M’esperen dies de reunions, de dinars i de sopars formals amb alts càrrecs del Govern federal i (a Montréal) del Govern de Quebec, reunions amb diplomàtics i diputats, trobades amb inversors europeus al Canadà, amb Cambres de comerç i amb associacions empresarials. Una agenda molt intensa. I tot per què? Doncs sobretot per escoltar. Per entendre millor, i traslladar-ho als meus col·legues en tornar, què esperen de la Unió europea. Aquest és un país que té una dependència immensa, exagerada, dels Estats Units. I ara en temps de crisi això es nota més que mai. Per això cobra un nou impuls la idea de signar un bon acord amb nosaltres, amb els europeus, que faciliti el comerç, l’intercanvi de mercaderies, de serveis. Amb el que tot això suposa pel creixement i per la ocupació.
I descobrim que Canadà està molt a prop i molt lluny a la vegada. A prop, perquè comparteix molts dels valors i ideals que han fet Europa. Tenim moltes coses en comú. Són, i així es veuen a si mateixos, quasi de la família. Una mica com aquell cosí que tractes poc. Però al mateix temps, potser justament perquè no hi tenim conflictes, ni ens enfadem amb ells (més enllà d’alguna bronca en temes de pesca), passen molt desapercebuts. Massa. Quasi no es veuen a la pantalla del nostre radar polític, econòmic, social. Dediquem molt més esforç a acostar-nos a Corea del Sud que al Canadà. I això ni és bo ni lògic. I a ells els molesta, amb raó. Perquè hi perden ells, i hi perdem nosaltres.
Doncs de tot això parlarem. A veure si ho sabem aprofitar bé.
