Avui fa 35 anys que en tal dia com avui abans de l'alba posam la mateixa música a tota pastilla
Al principi eren actuacions en directe, vegades amb pontxo i guitarró, vegades encara amb 'robe de chambre'. Però de disset anys ençà s'ha convertit en una corredissa entre cables i remenades d'una capsa de CDs de l'Any de la Nana. Avui ha estat un youTube amb una imatge de Nat King Coole jove (està com un tren i no és de brut) que agradaria moltíssim a qualsevol dona de 80 anys fets: vuitanta i busques. Hauria de pujar l'altaveu perquè la música em pega per les cames i, sobretot, perquè he d'aguantar el telèfon amb l'esquena vinclada tot el temps de la cançó amb un maler que veig les estrelles. Som-hi.
Feia poques hores que Puig Antich havia estat executat (o assassinat, com preferiu), però crèiem que podríem revenjar-nos-en, que ens menjaríem el món. El cas és que estam igual, però sense esperances, sense supermans ni supergirls, ajupits i humiliats, i el català més amenaçat que mai amb un armament subtil i eficient que extermina sense deixar rastre. No volien "que se consiga el efecto sin que se note el cuidado"? Idò ja ho tenen, sens dubte. I tothom encantat de la vida, sembla. Els que podrien fer no fan i els que podrien dir no diuen. I encara fan la befa de voler fer veure que varen implantar una democràcia...
