Fa uns anys Mari Pau Janer va ser finalista del premi Planeta. Ara l'ha
guanyat. Ferran Torrent va ser finalista l'any passat. Aviat li tocarà
guanyar-lo. També caldrà fer travesses sobre qui serà el proper a entrar en llista,
el proper escriptor o escriptora en català que s'agafarà una excedència
indefinida de les lletres catalanes per provar fortuna amb les lletres
espanyoles, és a dir, el proper finalista del premi Planeta.
Fa la sensació com si intentaren convèncer-nos, a manera de campanya
persuasòria, que aquesta dèria que mantenim encara alguns i
algunes d'escriure en català és cosa ridícula, anacrònica: literatura de pobres,
mediocre literatura de categoria regional. I perquè quede clara la nostra condició de literatura inferior, a Frankfurt ens conviden com a subalterns dels espanyols, i calla i dóna gràcies.
De més a més, l'atenció mediàtica de què gaudeix la literatura en espanyol
en els mitjans "nostrats" és gairebé d'escarni (a la literatura catalana). Com
si estigueren conxorxats. Com si no patirem prou espanyolitis amb
l'alonsomania!
En canvi, la literatura catalana només apareix als mitjans de comunicació,
aliens i "nostrats", de cos present. La presència mediàtica dels escriptors en
català és sempre in articulo mortis. Com a molt, hi apareix de refiló, de
rasquinyada. O no apareix ni per espitllera, com a les emissores del PP, Canal
9 i Ràdio 9.
Només faltava que ens feren dentetes amb les desercions de la Maria de la
Pau Janer i el Ferran Torrent...
Com si ens digueren: I tu, pobre escriptor en català, a què esperes per a passar-te
al bilingüisme exitós i ben pagat? Tindràs més diners i gaudiràs de més fama. I
si sents irrefrenable el desig, perquè et rosega el cuquet sentimental de la
llengua vernacla, pots dedicar un parell de caps de setmana a l'any per
escriure algun relat en català, ara que viuràs com un marahà de les lletres gràcies
a l'espanyol.
I si encara ho critiquem, ens diuen que som ressentits i envejosos. Ho
tenim agre...
Si Felip V i Alfonso Rus representen la devastació de l’espai viscut, l’aniquilació de la memòria col•lectiva, ací volem recuperar la història viscuda, la història quotidiana de Xàtiva a través del testimoni viu dels socarrats i socarrades que estimen la ciutat.
Blog del cantant més famós del carrer Hostals, Portal de sant Miquel, Illeta de sant Miquel, sant Ramon, la Mercè, Sant Jaume, Argenteria, Na Pinyola, Pouets, sant Roc, Font Trencada, Febra, la plaça la Bassa, de l'Espanyoleto i més enllà, molt i molt més enllà
