ERE que ERE
Casualment en pocs dies m'he assabentat de dos amics que han hagut d'executar sengles Expedients de Regulació d'Ocupació, EROs. Ambdós casos són gent de direcció i honestos. Em consta i en dono fe atès els anys que treballem plegats i ens coneixem. I ambdós, us ho asseguro, angoixats i molt preocupats pels esdeveniments futurs. Una cosa està però està clara: l'objectiu ara és NO TANCAR. Si es tanca, la situació és irreversible, si es prenen mesures dràstiques existeix l'opció a recuperar-se. Però res garantit.
Aquest fet em dona peu a parlar de l'economia. S'han escrit rius de tinta i els que venen. A mí només em ve al cap com a solució TREBALLAR. Coordinadament i cadascú des del seu àmbit al 120%. Si ho fan els polítics, les entitats financeres, les empreses i cooperatives, els autònoms i assalariats, els estudiants, els jubilats i tota la resta, tirarem el país i la societat endavant.
La queixa constant és un modus vivendi del que cames ajudeu-me! Estic fart de sentir queixes. Cada segon que es perd criticant és un segon que es perd de treballar. I si-us-plau, a aquestes alçades que ningú vingui entenent "treballar" com quelcom encorsetat o ranci. Em refereixo a l'abast ampli de la paraula. Esforç i Qualitat en allò que fem és el que demano. Fins i tot sense demanar res a canvi.
Els oportunistes i la picaresca cal desemmascarar-la allà on estigui. No fer-ho perpetua el model especulatiu. I a per totes amb els responsables per acció o omissió. I sota cap concepte podem aplicar la màxima "quan pitjor millor".
I menys ara. Els que més patiran, com sempre, són els més dèbils i desfavorits i, si les coses van a pitjor, se'ls hi agrujarà la situació.
I menys ara. Els que més patiran, com sempre, són els més dèbils i desfavorits i, si les coses van a pitjor, se'ls hi agrujarà la situació.
Les coses que no ens agraden les canviarem treballant. No discutint-les a una habitació tancats esperant crear les "condicions ideals" per després alliçonar i no fer res. PENSAR i FER. La situació és massa important per deixar-la només en mans dels qui ens hi han portat.
Pels qui tenim al darrere i pels que venen per davant. Pels avis i per en Martí.
