Productos catalanes y alternativas
(També el podeu trobar aquí, aquí, o aquí)
L'origen, i on es troba, no m'ho han dit.
Nota 21/Oct/2005: He posat una còpia del fitxer al meu espai personal del servidor de SC, en tota consciència (i perquè Vilaweb no ens dóna espai FTP). Vull agrair a la gent que ens ha avisat pensant que algú ens havia colat el fitxer al servidor, després d'haver vist que una determinada fauna paràsita està posant l'enllaç per expandir el boicot.
Nota 27/Oct/2005: Finalment els Torquemades catalans han aconseguit que ho tregui del meu espai personal de Softcatalà. Poso el fitxer a un altre lloc, i l'adreça d'altres llocs on és. Evidentment, no evitaran que aquesta informació se sàpiga.
L'economia catalana s'ha d'internacionalitzar al màxim. No es pot dependre d'un mercat d'aquestes característiques, on s'inciti a la xenofòbia de manera pública i notòria (no és el primer cop que passa), i a sobre alguns pretenguin justificar-ho com una cosa normal producte de la nostra follia nazi-onalista. Comerciar amb bojos (i aquests de les llistes són bojos), mai és bo.
Al final no sé si haurem de fer el que ja vam fer a l'Argentina a començaments del segle XX, quan aquest país era una de les principals economies del món (i que deixà de ser-ho després de la Segona Guerra Mundial).
Diu una història situada al 1915:
Estaban unos comensales catalanes en un restaurante de Buenos Aires.
Celebraban los esponsales de los hijos de dos familias inmigradas
veinte años atrás. Ofrecían el agasajo a un nutrido grupo de amigos.
Entre risas, canciones en catalán y champán empezaron a alzarse voces
procedentes de mesas vecinas:
"¡Mierda de catalanes!"
"¡Mirad estos catalanes de mierda, cómo se divierten!"
"¡A la mierda, estos judíos catalanes!"
Al final, cumplido el festejo y recitado el epitalamio, en lengua
catalana, los insultos, cada vez más estentóreos, seguían. Los
celebrantes se iban levantando y emprendían el camino de salida.
Entonces, el padre de la novia se dirigió a la concurrencia de
insultadores:
"Señores, tengan ustedes buenos días. Los catalanes se van,
¡PERO LA MIERDA SE QUEDA!"
para siempre. No pensamos volver.
