Aquesta dita s'està complint al peu de la lletra pel que fa a la gestió de Govern. Crisi a tota pastilla, aturats a dojo, cues immenses a les oficines de col·locació, ningú ven el que fabrica, angoixa col·lectiva que cada dia s'eixampla com taca d'oli, i el Govern, què fa?
Sembla que té prou feina en fer quadrar els seus números, com per demanar-li que s'ocupi de les persones que pateixen seriosament.
És el mateix que fan els sindicats, declaracions buides de contingut, alguna amenaça de vaga general, desmentida a continuació, i poca cosa més.
Els banquers ja ens estan anunciant els problemes que es veuen a venir. Ara retenció de les inversions fetes a través del Banc de Santander, anuncis d'alguna fusió de caixes d'estalvi (cosa que fa un parell de mesos negaven) i no sé quantes coses més, entre elles la possible intervenció d'algun banc.
Mentre el poble ha de pregar per no perdre la feina, i els que l'han perduda, què han de fer per mantenir l'habitatge i menjar cada dia?
Desconcerta pensar que els que han provocat la crisi (bancs, caixes, constructors i governs) vulguin convertir el que fins ara eren rèdits milionaris en molta més càrrega pel poble. Uns demanen ajuts públics per fer front als impagats, els constructors terrenys públics a preu de parrac per seguir especulant, i els governs accedeixen a tanta pretensió com si aquestos impresentables no tingueren cap culpa de tot plegat.
Ningú els ha demanat
responsabilitats a tot l’afany de diner que han demostrat durant aquests
darrers anys, ningú els hi pregunta com és que varen concedir tant de crèdit
sense aval, ningú els hi demana on han anat
a parar els mils de milions d’euros de beneficis
que ens varen refregar per la cara amb la màxima ostentació, ningú, el govern,
els hi ha presentat una querella per fatxendes, provocadors, traficants de mà
d’obra, i malversadors de diner privat.
Només el poble ha quedat
desprotegit, completament desprotegit, i a nosaltres, el poble, si que ens
demanen comptes, quan no paguem el primer euro. Tant se val el motiu, nosaltres
segurament anirem a viure al carrer, sense feina i sense futur, però ells
seguiran treballant per fer ostentació del seu poder econòmic uns i del seu
poder polític els altres.
Sort que sempre arriba un Sant Martí que posa les coses al seu lloc. El poble té paciència, encara que estigui desesperat, i esperarà a veure com fins i tot els poderosos, privats i públics, rendeixen comptes de la seva mala feina.
