El debat sobre la taula: què és Catalunya dins l'estatut d'autonomia de
l'Espanya Indissoluble? El text aprovat pel Parlament de Dalt diu que Catalunya
és una nació. Zapatero, dins l'olla de grills espanyola, amenaçat fins i tot
pels seus propis gossos que no el reconeixen com a amo, busca fórmules
alternatives que li permeten nadar en aigües més o menys plurinacionals i
guardar el vestit de vint-un-botons de l'España
Una, Grande y Libre. I doncs proposa eufemismes i circumloquis com ara
"realitat nacional" i "comunitat nacional". Però no ha reeixit a convèncer
ningú i ja li han respost des d'un dels bàndols que Catalunya és una nació.
El nou estatut que ha aprovat el Parlament de Dalt, i que gairebé tots
espanyols - civils, militars, eclesiàstics i recaptadors d'impostos- s'han
afanyat a dir que no el volen veure ni en pintura de mascara, diu que la Vall
d'Aran és una "realitat nacional". És a dir, usa una de les fórmules
eufemístiques que ha posat sobre la taula l'atabollat ZP, president del Govern
espanyol, tot indicant-ne la procedència.
Joan Ridao, d'ERC, s'ha afanyat a aclarir-li que no han considerat la Vall
d'Aran com a nació perquè "forma part d'una nació més àmplia, que és
l'occitana".
Tanmateix, ben mirat, Ridao s'ha fet un petit embolic nacional i potser,
amb els seus mateixos arguments, a Catalunya li escau aquesta definició que
empra el nou estatut per a la Vall d'Aran.
Em fa l'efecte que, si no m'han informat malament, per a ERC el projecte
nacional són els Països Catalans. Per tant, filant prim, Catalunya hauria de
ser per a ERC una part del tot, una "realitat nacional que forma part d'una
nació més àmplia", que seria, en aquest cas, els Països Catalans. Tant de bo,
però, per a evitar malentesos, Joan Ridao haguera expressat, explícitament, la
voluntat nacional de Catalunya com a nació sencera, de Salses a Guardamar i de
Fraga fins a Maó, sinònima de Països Catalans. Hi ha conceptes que cal
aclarir-los perquè els altres i nosaltres sapiguem de què parlem quan parlem de
Catalunya, i deixar d'estar, contínuament, amagant l'ou i apel·lant al fatigós
"tu, ja m'entens...".
En resum, la "realitat nacional", una de les parts, seria Catalunya entre
Portbou i la Sénia. Tanmateix, la nació, el tot, seria la que abasta de Salses
a Guardamar i de Fraga fins a Maó, i l'Alguer, és a dir, els Països Catalans.
Això proposem: admetre la pensamentada de ZP que diu que Catalunya és una
"realitat nacional" a canvi reformar-ne
el redactat, i on diu que "Catalunya és una nació" dirà que "Catalunya és una
realitat nacional que forma part d'una nació més àmplia que són els Països
Catalans, històricament reconeguts com Nació Catalana". I que ho incloguen
també als estatuts del País Valencià (oficialment de la Comunidad Valenciana) i de les Illes Balears. I si algú hi té
dubtes, podríem incloure-hi fins i tot els clàssics, propis i forasters, que han
fet servir aquesta denominació nacional, com ara Ramon Muntaner i el papa Calixt
III. Açò, ja ho sé, és d'un anticonstitucional superlatiu, concretament es fuma
l'article 145.1, que l'inventaren a posta per a nosaltres. Però si per als
espanyols el que ells no hagen proposat és, per la llei dels seu collons, anticonstitucional,
passem-nos per davall cama la seua constitució i enviem-los a fregar el bací. Al
capdavall, han de continuar lladrant i insultant-nos igualment. Ja n'hi ha prou
d'aguantar-los el pet i omplir-los la panxa de bades. De més a més, si algú els
fa aquesta proposta, res serà la bromera rojigualda que trauran la Cope, els militars
de Pepe Bono I d'Ejpanya i V de Cajtilla-la Manxa, i l'Ibarra, la Conferencia
Episcopal Española, Zaplana i el seu rellotger, i Acebes, Camps, Rajoy i tota
la banda: serà cosa d'agafar cadira i escoltar-los bramar com a ases. Un
espectacle espectacular, xe.
Països Catalans, collons!
