Crònica d'en Sort de la Conferència de debat independentista. BIC 1357
MODERADAMENT OPTIMISTA
--
Independentisme: Fer Foc Nou o Moure els diplodocus i els mamuts? (BIC)
Enviat per Josep a josepsort el 2/07/2009 10:58:00 PM
Avui he participat en la Conferència de debat independentista,
on he trobat molts amics i coneguts. Pel matí, una trentena llarga de
representants de diferents entitats, partits, associacions i grups hem
estat debatent sobre com estructurar-nos, com treballar plegats per
portar definitivament aquest país nostre, a la seva (nostra) Llibertat
i Independència. El debat s'ha plantejat a dos nivells: el social i el
polític. Pel que fa al polític, els assistents han navegat entre la
postura d'intentar transformar des de dins CiU (bàsicament CDC) i ERC
per tal que esdevinguin de paraula i de fets,
independentistes, per una banda. I de l'altra, els que considerenque
cal crear una formació nova, producte de la convergència o confluència
de totes les organitzacions declaradament independentistes, que actuï
com a pol d'atracció del vot independentista desacomplexat i d'aquesta
manera influencïi les altres dues a virar cap a plantejaments igualment
desacompexats. Es tractaria, segons ha dit un dels participants, no
recordo quin, de posar en evidència la rendibilitat electoral de l'independentisme. Va en la mateixa direcció del que una servidora va escriure, en l'anterior post.
Naturalment,
no s'ha arribat a cap mena de conclusió definitiva al respecte, només
que cal continuar amb un determinat nivell de coordinació entre tots
els participants, emfasitzant el que ens uneix i deixant de banda el
que ens separa.
Davant la meva estranyesa per la no assistència de cap organització del sindicalisme nacional, particularment de la I-CSC. Sembla paradoxal aquest fet, atès que sí que hi ha assistit una associació d'empresaris
De les intervencions del matí, m'ha sorprès molt agradablement la d'en Joan Fonollosa,
conseller nacional de CDC i un dels líders dels seus corrents
independentistes. Amb una oratòria força contundent i convincent, ha
dit que CDC des del seu darrer congrés, és formalment un partit
independentista, però que qui no ho és és l'actual direcció. També ha
tingut el savoir faire de no ficar-se en casa dels altres per dir-hi la seva. Si no m'erro, representava una plataforma que es deia Conferències Democràtiques de Catalunya.
També ha estat interessant la intervenció del meu company de capçalera al Bloc Gran del Sobiranisme (BGS), Enric Canela, que després de comparar CDC amb un gran diplodocus, ha dit que és impossible fer la independència sense CDC. Per acabar-ho d'arreglar, un altre representant ha titllat ERC de partit mamut,
per la qual cosa, en un moment determinat semblava més que parlàvem de
zoologia paleolítica que d'independentisme polític. Però la cosa no ha
passat d'aquí.
La resta d'intervencions han ti
ngut un to moderat, constructiu. L'únic que m'ha sobrat han estat les reiterades referències a les anomenades Jennies de Cornellà,
en un to de donar-les per perdudes pel projecte independentista. He
estat temptat de replicar per al.lusions, no perquè tingui una Jenny a
la meva família, sinó per la típica i tòpica estigmatització de la
ciutat on visc jo des de fa una colla d'anys. És un error que es
reprodueix recurrentment tant en un determinat independentisme, i molt
particularment en la catosfera sobiranista, d'agafar Cornellà com a papu de
tot el que s'ha d'evitar. Modestament, recomanaria a aquests que no
dormen pensant en les Jennies de Cornellà, que es preocupessin més dels
Alejos i Borjas
de Sarrià-Sant Gervasi, molts dels quals són catalans des de fa setanta
cinc generacions...però en el millor dels casos des de en fa tres, i
sobretot a partir del 1939, són més rematadament ecspanyols que la mare
que els va parir, que probablement també ho és.
No
he gosat explicitar verbalment aquesta reflexió, per no trencar el
bonrtollisme que hi havia a la sala. Tanmateix, qui no ha tingut tantes
manies ha estat, quasi al final de la sessió, en Josep Ferrer,
un dels fundadors del PSAN. Segons el seu parer, ha alertat que més que
parlar de fracàs de l'autonomisme, el que ens hauria de preocupar és el
fracàs de l'independentisme -se suposa que per esdevenir hegemònic a
l'interior de la societat catalana.
Des del
meu punt de vista, l'independentisme no només no ha fracassat, sinó que
cada cop té una més gran presència social i política. Certament, s'han
comès molts errors, i se n'estan cometent, en nom de l'independentisme
en el moment actual. Però és innegable que s'ha avançat i molt!
Una cosa és el saludable i necessari exercici de l'autocrítica... l'altra cosa és viure en una vall de llàgrimes permanent!
La
sessió de la tarda ha estat seguida per més de dues-centes persones que
han omplert la Sala d'Actes del Centre Cívic Fort Pienc. Aquesta sessió
ha tingut dues parts clarament diferenciades.
En
la primera, els representants de les associacions del matí s'han
adreçat als assistents en mini-parlaments de tres minuts -excepte
alguns que s'han passat de temps- per exposar els seus punts de vista o
simplement per saludar i engrescar els assistents. Això últim és el que
he tingut l'honor de fer, en tant que membre del BGS. Si no m'equivoco,
la meva intervenció ha estat la més breu de totes. O aquesta ha estat
la impressió que jo he tingut. Ja se sap que quan comences a parlar en
públic, el temps passa volant.
La segona part ha consistit en els parlaments de la Patrícia Gabancho, de l'Alfons López Tena i de la Rut Carandell.
Tots tres han estat prou interessants, però aquest cop qui penso que
s'ha portat el gat a l'aigua ha estat la Patrícia. I això que ha dit
que no es trobava gaire bé!
Particularment
m'ha agradat quan ha dit que cal bandejar els tres tòpics que sovint
s'argumenten per rebutjar el projecte independentista. Els tres tòpics
són el dels tancs -que la declaració d'independència implicaria la sortid dels tancs ecspanyols per esclafar-la. El del mercat nacional -atès que a hores d'ara, sembla evident que el nostre mercat ja no és Ecspanya sinó el conjunt del món. I el del conflicte civil
-atès que pensa que la declaració d'independència no portarà de cap de
les maneres la insurreció dels sectors ecspanyolistes a Catalunya, se
suposa que per poc que se'ls permeti continuar sent ecspanyols -si és
aquesta la perversió massoca que ells volen -això és collita meva.
La
intervenció d'en López Tena ha estat sòlida com ens té acostumats i
naturalment ha comptat amb la complicitat de l'audiència. Malauradament
ha verbalitzat de nou el seu blaverisme principatí al qual ja em té
acostumat/fastiguejat. L'interessant del cas, és que s'ha vist obligat
a aclarir, explícitament, que per ell Catalunya són les quatre províncies
i avall que fa baixada. L'explicitació d'aquesta actitud regionalista,
demostra clarament, això no obstant, que ell percebia que calia
aclarir-ho. I la necessitat d'aquest aclariment, en ella mateixa, ja és
una victòria dels que pensem que el poble català va més enllà de les
putes quatre províncies de marres.
Alfons, fixa't que CDC ja és present a la Catalunya Nord i ara a la Franja de Ponent i fins i tot fa bolos per l'Alguer. La teva obsessió malaltissa pel quatriprovincianisme, de vegades sembla com una mena d'auto-odi o de derrotisme...
La
intervenció de la sempre encantadora Rut Carandell ha explicitat les
dificultats que té militar en un partit la direcció del qual està en
ple procés de liquidacionisme polític
-això ho dic jo, compte eh!- i que fa totes les tombarelles i
giragonses possibles per mantenir-se a la poltrona -això també ho torno
a dir jo! L'únic que m'ha sobrat, benvolguda Rut, és que et fiquessis
en la casa del veí. No era el moment, i de fet s'han sentit alguns
xiuxiuejos, si bé la cosa no ha anat a més.
Abans del Cant del Segadors, l'Agustí Soler, president del Partit Republicà Català,
ha fet el discurs de cloenda. Ha cridat a treballar per la
Independència cadascun des de l'àmbit que més l'interessi i s'ha
mostrat convençut que aquesta conferència serà l'inici d'una
col.laboració cada cop més estreta i respectuosa entre totes les
organitzacions assistents i d'altres que s'aniran afegint.
En
definitiva, cal fer un balanç de la jornada moderadament optimista i
positiu, sent conscients que es camina per un camp de mines, on una
primera detonació pot portar la detonació en cadena de la resta. Però
amb el convenciment que per arribar a la nostra fita, cal travessar-lo.
PD. Xavier, t'ha semblat prou equilibrat aquest post?
--
Independentisme: Fer Foc Nou o Moure els diplodocus i els mamuts? (BIC)
Enviat per Josep a josepsort el 2/07/2009 10:58:00 PM
