No em busqueu al Faceboock, no hi soc. Aquest apunt d’en Saül
Gordillo es prou explicatiu del fenomen. La meva generació no es ni la dels
blocs sinó la dels apunts escrits a mà i guardats en un quadern o en papers
solts perduts en un calaix. Sempre he pensat que escriure es una manera d’aclarir
les idees mes que no pas de comunicar-les. Només fa uns quatre anys que vaig
començar a remenar aquesta eina que convertia el meu bloc d’espiral en una espiral
giratòria dins la bloqueria i, amb sort per a mi i per a algú altre que em llegís,
en una peça de construcció de la casa comuna de l’entesa personal.
No sempre me’n ha sortit i avui mateix he esborrat dos
apunts que no quadraven gens amb la pauta que em vaig marcar a l’hora de titular
el bloc, i n’hauria d’esborrar mes si volgués ser rigorós però de vegades hom
es deixa portar per els impulsos dels comentaristes de notícies, de la polèmica
que no va enlloc i per l’irritació que ens encén la pell cada mati i cada hora .
He donat una ullada al Faceboock de la ma de gent
que ja hi és i això m’ha permès entrar als llocs reservats als faceboockistes,
i veure el mon de la roba estesa i intercanviada entre “amics” que fan d’amics
d’altres amics.
La immediatesa mai ha estat bona consellera de la
reflexió i el fenomen faceboock i d’altres similars els entenc com la crònica
rosa i insubstancial de la solitud que no per compartida deixa de ser menys
solitud, o de la xafarderia que no perquè sigui moda deixa de ser menys
alienant.
Fa feredat l’inconsciència amb que hom exposa a la
picota noms adreces, telèfons, llocs, circumstàncies personals, i detalls de la
pròpia intimitat amb l’alegria del qui ha begut massa, com hom es deixa xuclar
per la facilitat d’abocar a la xarxa aràcnida allò privat d’ell i dels “amics”
que ha anat afegint i l’han anat afegint.
A aquells que tenen per feina analitzar i reportar
els sentiments, actituds i tendències de la gent, sigui per una campanya de màrqueting,
sigui per un control polític i ideològic, les anomenades “xarxes socials” son
un element de coneixement de primera magnitud amb el que poden treballar sobre
dades fiables per tal de controlar i encerclar mes encara les il·lusions que no
tenen cabuda dins de les finalitats dels que volen exercir el control social, i
les il·lusions que tenen massa cabuda a la taula dels dissenyadors de campanyes
que han de crear-nos necessitats per vendre’ns allò que no ens cal. La feina
dels detectius i dels enquestadors en quedarà fortament ressentida d’aquesta
lleial competència que forneix dades pròpies i fiables de primera mà i per la
que no cal pagar res, sinó simplement introduir-se a les diferents xarxes i
fer-ne una anàlisi exhaustiva. Nomes cal temps i mètode, no s’ha ni de sortir
al carrer.
Per tot això, i mes que no explico, em mantindré
fidel als blocs fent l’esforç de reflexionar mes que de sentenciar i deixarem el
faceboock per els qui s’arrisquin a que els crucifiquin en el mur de les
lamentacions ( que, per cert, un cop esclafades contra la paret ja no tenen
remei).
