Guillem Agulló
Avui no parlaré del Barça.
Un dels fets que més em va colpir en l'etapa, ja convulsa de per si, de l'adolescència va ser l'assassinat de Guillem Agulló. Va ser un autèntic trasbals per a la gent que en aquell moment teniem entre 16 i 18 anys. Un senyal d'alerta: el monstre era viu i podia aparéixer en qualsevol moment.
Hi penso sovint. Vaig tornar a pensar en Guillem Agulló quan una colla de feixistes va espatllar la festa major de Castellserà (Urgell) agredint a tothom que se'ls va posar al davant. Van venir només a exercir aquesta violència que tant els algrada!
I avui el record ha aparegut de nou. Un dels assassins d'en Guillem és també un dels detinguts en l'operació contra una xarxa neonazi al País Valencià.
Algun dia es prendrà seriosament la violència d'aquests grups? Cal una altra desgràcia com la d'aquella festa de la mona del 93?
El monstre segueix allà fora. Esperant...
