Victòria?
Ara fa una setmana, Vicent Partal, titulà el seu article amb el mot Victòria, per felicitar-se de la retirada de l'ordre de la Conselleria d'Educació de la Generalitat valenciana en que l'assignatura "Educación para la Ciudadania (española)" s'impartia en anglés.
Amb aquesta victòria (sic) es va desconvocar una jornada de vaga a tot el País Valencià on la retirada de l'ensenyament en anglés de l'esmentada assignatura era un punt més de la mobilització. Però sembla ser que tot el problema de l'ensenyament públic valencià es aquest, que EpC s'impartia en anglés, rés importa el sistemàtic incompliment, durant 25 anys, de la Llei d'Ús i Ensenyament del valencià (LUEV), rés importa la provisionalitat de la gran majòria de la plantilla docent, rés importa la manca d'infraestructures educatives, ... rés importa més a aquests espanyols que la seua llengua.
Amb aquesta victòria (sic) es va desconvocar una jornada de vaga a tot el País Valencià on la retirada de l'ensenyament en anglés de l'esmentada assignatura era un punt més de la mobilització. Però sembla ser que tot el problema de l'ensenyament públic valencià es aquest, que EpC s'impartia en anglés, rés importa el sistemàtic incompliment, durant 25 anys, de la Llei d'Ús i Ensenyament del valencià (LUEV), rés importa la provisionalitat de la gran majòria de la plantilla docent, rés importa la manca d'infraestructures educatives, ... rés importa més a aquests espanyols que la seua llengua.
Ens diuen que amb la desconvocatòria de la jornada de vaga es manté la cohesió del sector, serà per què una part d'eixe sector (l'esquerra espanyola, en particular) ja ha dit que no pensa mobilitzar-se per rés més.
Què allò important és que EpC s'impartisca i que siga, diuen, en qualsevol de les dues llengües oficials del país, com si després de 25 anys d'existència de la LUEV encara no entenguérem que aquesta afirmació significa més ensenyament en espanyol en detriment del nostre català.
Conclusió: els espanyols després de haver utilitzat als nacionalistes per a la seua particular guerra en defensa de l'ommipresència de l'espanyol en l'ensenyament al nostre país, ens deixen com estàvem, no fora cas que el país ressorgisca.
Què allò important és que EpC s'impartisca i que siga, diuen, en qualsevol de les dues llengües oficials del país, com si després de 25 anys d'existència de la LUEV encara no entenguérem que aquesta afirmació significa més ensenyament en espanyol en detriment del nostre català.
Conclusió: els espanyols després de haver utilitzat als nacionalistes per a la seua particular guerra en defensa de l'ommipresència de l'espanyol en l'ensenyament al nostre país, ens deixen com estàvem, no fora cas que el país ressorgisca.
