Títol: El malestar en la cultura catalana [bloc del llibre]
Autor: Josep-Anton Fernàndez [web] és professor d’Estudis Catalans a la Universitat
Oberta de Catalunya. És llicenciat en Filologia Catalana per la
Universitat Autònoma de Barcelona i doctor en Llengües Modernes per la
Universitat de Cambridge. Fins al 2006 va ser professor de literatura i
cultura catalanes i cap de la secció d’Estudis Hispànics a Queen Mary,
University of London, on també va crear i dirigir el Centre for Catalan
Studies. Ha publicat nombrosos articles sobre literatura, cultura,
cinema i televisió catalans en diverses revistes internacionals i
nacionals, i és autor del llibre Another Country: Sexuality and National Identity in Catalan Gay Fiction (2000), i coordinador dels volums El gai saber: Introducció als estudis gais i lèsbics (2000) i Calçasses, gallines i maricons: Homes contra la masculinitat hegemònica (2003, amb Adrià Chavarria). És membre de l’Executiva de la Plataforma per la Llengua, on coordina la Comissió de Nous Parlants.
Edita: Editorial Empúries
Apunt: "El malestar en la cultura catalana té la gran virtut de
resituar amb uns termes nous un debat estancat que sovint s’ha vist
viciat pel victimisme o el partidisme de poca volada. Amb el rigor
intel·lectual que li és propi i la distància que li dóna haver observat
la cultura catalana des de la universitat britànica durant gairebé dues
dècades, Josep-Anton Fernàndez respon a una qüestió urgent (Què
significa ser català avui?) amb idees noves i exemples originals
provinents tant de la literatura com del cinema i la televisió. La
construcció d’un espai cultural català ha estat un element central de
la política cultural a Catalunya en els últims vint-i-cinc anys, un
procés que anomenem normalització cultural. Segons Fernàndez, la
normalització és l’expressió d’una àmplia crisi de models culturals que
és característicament postmoderna, i que afecta els discursos de
legitimació de la cultura catalana, els seus mecanismes de valoració
dels productes culturals i els seus discursos identitaris. Fernàndez
demostra amb una gran lucidesa per què, d’ençà de la mort de Franco, la
identitat dels catalans ha experimentat una redefinició que ha dissolt
el consens sobre el que significa ser català avui. De què és símptoma
el malestar en la cultura catalana? Quins efectes té la subordinació
política en el camp cultural? I sobretot: podem imaginar un futur
d’emancipació i un projecte de vida en comú?"
[Els lectors podeu animar-vos a comentar el llibre aquí o en el seu bloc.]
