Torno a estar operatiu i reprenc l'activitat del bloc després d'un estiu mogut amb gira asiàtica i unes merescudíssimes vances. He canviat el títol del bloc en homenatge al Canal d'Urgell que rega els conreus de la preciosa i enyorada vila de Castellserà, a l'Urgell.
En fi. He tornat i, què voleu que us digui?, em penso que tot continua igual. L'equip continua fort com un tro i, afortunadament, el Madrid segueix més pendent del màrqueting i el show bussines que de jugar a futbol. Ningú de la plantilla blaugrana s'atreveix a dir-ho en veu alta però hi ha aquella sensació que aquesta temporada estan en disposició de repetir l'èxit de Wembley, a París.
Això si, tinc la impressió que aquest any es jugaran dues lligues paralel.les a Can Barça. Una, la clàssica, la lliga estatal on el Barça ho té molt bé per repetir una nit com la de València en aquell llunyà mes de maig. L'altra lliga serà més dura. És la Lliga de la directiva.
S'ha instal.lat un mal ambient que, ben mirat, no sé pas com pot tenir solució. Es fa molt difícil, a vegades, intentar recuperar la perspectiva per culpa del soroll diari però hi ha mala peça al tel.ler. Es cert que després de la crisi a la junta ha augmentat l'hostilitat exterior però em resisteixo a creure que es deu, únicament, a que l'stablishment del país no paeix que un grup de joves nouvinguts comandin l'entitat. Seria un error aplicar aquest patró a tot el panorama i veure enemics darrera de cada cantonada. . Hi ha algú allà dins que ho aplica. I no només de la junta. La qüestió és que aquesta lliga s'anirà jugant dia a dia. Ara bé, tots plegats hauríem de ser conscients que la competició més important és, sempre, la que disputen els futbolistes.
Ja en sentirem a parlar.
