Tornem-hi, que no ha estat res
Des de dilluns l'Associació de Professionals de la Gestió Cultural de Catalunya torna a tenir una junta ben avinguda, amb cara i ulls, encapçalada per Joan Oller, director de l'Auditori. S'ha superat amb èxit l'estrambòtica crisi que es va generar abans de l'estiu i que va culminar el mes de setembre amb una dimissió en ple de l'antiga directiva. L'espectacle lamentable que es va oferir en aquell moment podrà ara ser contrarrestat per una gestió que, si hem de fer cas als noms que integren la nova junta serà, com a poc, correcta i eficaç. La prudència no em deixa dir que serà brillant, però tinc la confiança que aquest qualificatiu no estarà gaire allunyat de la realitat.
Amb tot, no vull deixar de remarcar com a curiositat la fundació i actuació del col·lectiu +cultura08, integrat per un grup de socis, al front del qual hi ha Artur Duart, membre de l'antiga junta catastròfica i directament implicat en les diferències que van generar el cataclisme final. Aquest col·lectiu ha generat en pocs dies un document que proposa objectius i linies d'actuació per a l'associació i ha convidat tothom a participar en la seva elaboració. El document, que adjunto al final d'aquesta entrada, és interessant, i la major part de coses que diu són assenyades i segurament correctes, però no deixa de ser sorprenent la seva estructura. A mi em recorda, sense cap mena de dubte, un programa electoral. Si en llegir-lo no us diguessin que és una aportació oberta a la junta, segurament imaginaríeu que es tracta del programa d'una candidatura aspirant a governar l'entitat. Però no ho és. Com a mínim formalment. Perquè?
Duart estava en un dels bàndols que van protagonitzar la divisió de la junta, i sempre ha defensat que les diferències responien a la confrontació de diferents models d'entitat i, per tant, de projecte per a desenvolupar-la. Un cop dimitida la junta anterior, no seria un cosa dolenta que hagués sotmès el seu model d'entitat a l'opinió dels socis i que s'hagués presentat el seu grup com a candidatura. Però no ho han fet. No opino. Només constato la meva estranyesa.
En fi. Espero que la nova època de l'associació ens faci oblidar els mals rotllos i doni un nou impuls a aquest sector nostre, tan brillant a estones, tan difícil d'explicar sempre, i tan complicat d'entendre massa sovint.
L'enhorabona a la nova junta i els millors desitjos d'èxit.
Amb tot, no vull deixar de remarcar com a curiositat la fundació i actuació del col·lectiu +cultura08, integrat per un grup de socis, al front del qual hi ha Artur Duart, membre de l'antiga junta catastròfica i directament implicat en les diferències que van generar el cataclisme final. Aquest col·lectiu ha generat en pocs dies un document que proposa objectius i linies d'actuació per a l'associació i ha convidat tothom a participar en la seva elaboració. El document, que adjunto al final d'aquesta entrada, és interessant, i la major part de coses que diu són assenyades i segurament correctes, però no deixa de ser sorprenent la seva estructura. A mi em recorda, sense cap mena de dubte, un programa electoral. Si en llegir-lo no us diguessin que és una aportació oberta a la junta, segurament imaginaríeu que es tracta del programa d'una candidatura aspirant a governar l'entitat. Però no ho és. Com a mínim formalment. Perquè?
Duart estava en un dels bàndols que van protagonitzar la divisió de la junta, i sempre ha defensat que les diferències responien a la confrontació de diferents models d'entitat i, per tant, de projecte per a desenvolupar-la. Un cop dimitida la junta anterior, no seria un cosa dolenta que hagués sotmès el seu model d'entitat a l'opinió dels socis i que s'hagués presentat el seu grup com a candidatura. Però no ho han fet. No opino. Només constato la meva estranyesa.
En fi. Espero que la nova època de l'associació ens faci oblidar els mals rotllos i doni un nou impuls a aquest sector nostre, tan brillant a estones, tan difícil d'explicar sempre, i tan complicat d'entendre massa sovint.
L'enhorabona a la nova junta i els millors desitjos d'èxit.
