Premi Paco Candel a la Revista Mà d'Osona
El passat 20 de novembre, estan jo ingressat en una dura estada a l'hospital, la publicació que dirigeixo la Revista Mà d'Osona, ha estat reconeguda amb els V Premis Francesc Candel que reconeix iniciatives i bones pràctiques en la integració dels ciutadans catalans d'origen immigrant.
La Revista Mà, feta amb els suport de la UGT d'Osona, és una publicació gratuïta, amb una tirada de 15000 exemplars, en català, on cada notícia té un breu resum en 5 idiomes (castellà, amazigh, àrab, anglès i francès) i posa especial atenció en cercar lectors d'origen immigrant.
Els Premis Paco Candel, els atorga la Fundació Lluís Carulla amb el suport
de la Secretaria d'Immigració de la Generalitat de Catalunya. Són cinc guardons, una petita quantitat econòmica i aquest any s'han valorat 54 projectes. És evident que sempre he estat convençut de les bondats del projecte de la Revista Mà, i que mai l'hem fet pensant que ens donarien un premi, però que carai, són d'agrair els reconeixements, que les coses porten molta feina i maldecaps.
Malauradament no vaig poder anar a recollir el premi. Tot i això, des d'una llitera d'urgències i a trenta-vuit de febre vaig preparar un petit discurs en nom de tots els cinc guardonats (el podeu llegir a continuació) que va llegir la Sara, cap de redacció de la revista, en l'acte celebrat al Pati Llimona de Barcelona. A la foto, la Sara i el Mohamadi recollint el premi.
La Revista Mà, feta amb els suport de la UGT d'Osona, és una publicació gratuïta, amb una tirada de 15000 exemplars, en català, on cada notícia té un breu resum en 5 idiomes (castellà, amazigh, àrab, anglès i francès) i posa especial atenció en cercar lectors d'origen immigrant.
Els Premis Paco Candel, els atorga la Fundació Lluís Carulla amb el suport
de la Secretaria d'Immigració de la Generalitat de Catalunya. Són cinc guardons, una petita quantitat econòmica i aquest any s'han valorat 54 projectes. És evident que sempre he estat convençut de les bondats del projecte de la Revista Mà, i que mai l'hem fet pensant que ens donarien un premi, però que carai, són d'agrair els reconeixements, que les coses porten molta feina i maldecaps.
Malauradament no vaig poder anar a recollir el premi. Tot i això, des d'una llitera d'urgències i a trenta-vuit de febre vaig preparar un petit discurs en nom de tots els cinc guardonats (el podeu llegir a continuació) que va llegir la Sara, cap de redacció de la revista, en l'acte celebrat al Pati Llimona de Barcelona. A la foto, la Sara i el Mohamadi recollint el premi.
Molt bona tarda,
Salutacions als representants de la família Carulla, a la vídua d’en Francesc Candel, a les autoritats presents, als membres del jurat, a la resta de premiats, i a tots i a totes en general.
Fem aquest discurs en representació als premiats d’avui, i també d’en Cesc Poch, director de la Revista Mà, que per una greu indisposició de salut, està ingressat a l’hospital, i no el pot fer en persona. Aquest discurs és el que ell havia preparat.
Quan Ulisses torna a Ítaca, després del seu periple de l’Odissea, ho fa disfressat de captaire, i va a parar a casa d’Aumeu, el seu porquer. Ulisses li pregunta per aquella hospitalitat, i Aumeu li contesta: “Mai menyspreïs un captaire o un foraster, perquè els captaires i els forasters són enviats de Zeus”. Això Homer ho va escriure fa 30 segles, serveix per demostrar-nos que, igual que hi ha hagut discursos i accions d’exclusió i separació, també n’hi ha hagut de solidaritat i convivència. Molts d’ells, molt propers, com Ramon Llull o el mateix Paco Candel, per no anar tan lluny.
Tot plegat, ho sap prou bé, i n’és un bon exemple, la societat civil catalana, en primer lloc, la Fundació Carulla per tenir l’¡encert de premiar-ho, i també en són un bon exemple les cinc iniciatives premiades avui, que mostren la força de la nostra societat i de les nostres entitats: Òmnium Cultural, la Confederació del Comerç de Catalunya, l’escola Mestre Morera, Punt d’Intercanvi, i la Revista Mà, d’Osona.
I ens satisfà especialment rebre un premi amb el nom de Paco Candel. Un any abans de la seva mort, en Cesc, director de la Revista Mà, va anar a veure en Paco a la residència, i en va fer un vídeo-entrevista que es pot veure al Youtube, gairebé com si fos una premonició del premi que ens donen avui, i sabeu què ens va dir? “Mai menyspreïs un captaire o un foraster”.
Salutacions als representants de la família Carulla, a la vídua d’en Francesc Candel, a les autoritats presents, als membres del jurat, a la resta de premiats, i a tots i a totes en general.
Fem aquest discurs en representació als premiats d’avui, i també d’en Cesc Poch, director de la Revista Mà, que per una greu indisposició de salut, està ingressat a l’hospital, i no el pot fer en persona. Aquest discurs és el que ell havia preparat.
Quan Ulisses torna a Ítaca, després del seu periple de l’Odissea, ho fa disfressat de captaire, i va a parar a casa d’Aumeu, el seu porquer. Ulisses li pregunta per aquella hospitalitat, i Aumeu li contesta: “Mai menyspreïs un captaire o un foraster, perquè els captaires i els forasters són enviats de Zeus”. Això Homer ho va escriure fa 30 segles, serveix per demostrar-nos que, igual que hi ha hagut discursos i accions d’exclusió i separació, també n’hi ha hagut de solidaritat i convivència. Molts d’ells, molt propers, com Ramon Llull o el mateix Paco Candel, per no anar tan lluny.
Tot plegat, ho sap prou bé, i n’és un bon exemple, la societat civil catalana, en primer lloc, la Fundació Carulla per tenir l’¡encert de premiar-ho, i també en són un bon exemple les cinc iniciatives premiades avui, que mostren la força de la nostra societat i de les nostres entitats: Òmnium Cultural, la Confederació del Comerç de Catalunya, l’escola Mestre Morera, Punt d’Intercanvi, i la Revista Mà, d’Osona.
I ens satisfà especialment rebre un premi amb el nom de Paco Candel. Un any abans de la seva mort, en Cesc, director de la Revista Mà, va anar a veure en Paco a la residència, i en va fer un vídeo-entrevista que es pot veure al Youtube, gairebé com si fos una premonició del premi que ens donen avui, i sabeu què ens va dir? “Mai menyspreïs un captaire o un foraster”.
Revista Mà, 20 d’octubre de 2008
