Aquesta és la lletra d'una cançó que vaig escriure ja fa uns quants anys per el meu amic Austin, per a incloure-la en una maqueta. Mai va sortir-ne a la llum. Potser ja en seria l'hora. Jutgeu vosaltres mateixes/os...
Es llarga l’espera de somnis que tornen a faltar. Ja no és suficient el fals somriure al despertar. Vol escapar tant aviat d’allí que no fa maletes que emportar-se. Precs que es donen, es quedaran enrere.
En vasos el mar no es pot guardar. I al seu cor una ferida més deixa al seu camí dues senyals. Una és el dolor, una mà més. L’altra, una raó per escapar-se.
Sentir en silenci les passes que acaben d’arribar. Tancar els ulls, ben fort, i deixar sense color un altre dia que se’n va. El vent al tocar la seva cara, a l’atzar, la troba nua en la seva veritat. Saber si es dolor a força d’amor o amor d’una ferida que torna a sagnar.
Mirades que han de deixar secrets que desvetllar. Si el temps no sap donar la força que de l’ànima es desprèn, si la por pot arrossegar-te al dubte i la soledat, impregnat de valor i torna a ser la veu que vas abandonar... Sentir en silenci. Música: Austin / Lletra:Daniel Márquez Cavallé
