No ho acostumo a fer, però és que no m’he trobat massa sovint amb raons per a fer-ho en aquest bloc. Sigui pel to del bloc -volgudament moderat-, sigui perque en aquest món que és la conversa a Internet i, sobretot, en el blocs, l’usuari, el visitant, ho és d’una forma activa i no passiva com en la premsa tradicional, però el cert és que poques vegades, per sort, m’he trobat amb comentaris dirigits a tocar-me el voraviu.

En el darrer apunt que vaig escriure, un tal Joan va deixar-me dos comentaris, que em disposo a contestar.

”Quins? Joan | divendres, 21 de novembre de 2008 | 00:19h

Quins canvis? Perquè si tots han de ser a pitjor, ja m'explicaràs... Què se'n sap de la suposada edició a Lleida, la compra d'una part de l'AVUI i la desitjada edicó digital de El Punt? Per cert, tragar, en català, és empassar. Fer errors d’aquesta mena és força lamentable, amic.”

Un altre lector (Guillem) va deixar el següent comentari: “Joan, crec que vas errat. Joan cerca al DCVB el mot tragar.” No sé si el tal Joan ho ha fet, jo si, i realment el mot tragar -tot i ser d’etimologia incerta- surt al Diccionari Català-Valencià-Balear. Amb tot, no em vull estar de dir que sempre agraeixo que em corregeixin l’ortografia, doncs sempre n’aprenc alguna cosa. Això no treu que el tal Joan em titlli de “força lamentable” per haver fet un suposat error ortogràfic, cosa que desprèn un cert punt d’agressivitat vocal fora de lloc.

El més preocupant, però, no és aquest episodi -totalment prescindible- sino el seu segon comentari. En aquests casos acostumo a aplicar la màxima Llachiana de “fer del silenci paraules”. Però, avui me la saltaré, i en faré una petita rèplica “en defensa pròpia”, com en el seu moment -i salvant les distàncies- va fer Jacint Verdaguer.

El tal Joan em diu: “Per cert, la teva obsessió contra l'AVUI (fina, això sí) pel seu accionariat i el teu seguidisme infantil i càndid pel Punt pel simple fet de col.laborar-hi et treuen molta credibilitat i independència. Així com la poca anàlisi del blog i el refregit de notícies de comunicació que agafes d'altres digitals. El que més em molesta és el primer que t'he dit, perquè no tens raó. I no tens honestedat per reconèixer-ho.”

Al tal Joan li dic: Si estés obsessionat amb l’AVUI, no hauria dedicat desenes d’apunts en aquest bloc a informar de novetats sobre el diari i a proposar millores. Si ho he fet és perque crec que el meu petit gra d’arena pot ajudar a crear opinió en aquest i d’altres mitjans de l’espai català de comunicació que, en definitiva, és el què m’interessa. Vaig explicar, en format de “divertimento” la meva relació amb aquests dos diaris catalans. He demanat ajuda per millorar l’AVUI. He informat de canvis a la direcció i d’altres. M’he alegrat quan han incorporat eines interessants a la seva edició digital i quan ha augmentat en vendes. O, ha introduït noves seccions en el paper. O, nous suplements. M’ha sabut greu quan l’expansió no ha estat possible. Em vaig alegrar amb l’arribada de l’edició digital (amb rectificació inclosa!) i amb el naixement de l’edició de l’AVUI a la meva ciutat. He dedicat repassades exhaustives al diari, amb l’objectiu de millorar-lo sempre (i més). He proposat millores. I, hi ha qui m’ha reconegut la bona intenció i la feina feta. No estic obsessionat amb l’AVUI, més aviat amb tot l’espai català de comunicació. I, l’AVUI n’és una part important, però no l’única.

Al tal Joan li dic: Sí, m’interessa el poder econòmic que hi ha darrera l’AVUI, però m’interessa perque el vull un bon diari fet i pensat en català, i el màxim de lliure possible. N’he parlat del seu accionariat i les conseqüències que pot comportar però, com es pot veure en aquest article, sempre buscant la part positiva (rascant, si fa falta).

Al tal Joan li dic: No sé si tinc “seguidisme infantil i càndid” amb El Punt, el què si que et puc assegurar és que si el vull un bon diari és perque ens fa falta, i aquí no hi ha excuses. Sí, sóc del Consell Editorial, així ho vaig dir quan se’m va oferir l’oportunitat, però la meva col·laboració és totalment desinteressada. Ser del Consell Editorial, no és res més que donar l'opinió a la direcció del diari en tots els temes que et puguin passar pel cap, a través d’una Intranet, amb l'objectiu de millorar-lo. Per tant,  és temps que hi dedico a canvi d’aportar el meu gra d’arena en aquest projecte que vull cada dia millor. Em paguen? Doncs, un parell de sopars l’any i una panera. No crec que sigui motiu de compra per la meva opinió. I, si amb això no en tens prou, dir-te que el temps que dedico al Projecte El Punt Glocal, amb un bloc, un twitter i un grup a Facebook, no és poc. Contrapartides? Cap d’econòmica. No sé si hi ha motius per perdre la credibilitat i la independència a l’hora de donar l’opinió. Potser ho has interpretat malament, veure el got mig ple, no és ser càndid ni poc creïble, és donar motius per l’esperança i no caure a la primera de canvi.

Al tal Joan li dic: Parles del poc anàlisi del meu bloc i de l’excés de “refregit de notícies”. El primer que et dic és que si no t’agrada hi ha milers de blocs millors que el meu, ni tu ni jo hi guanyem res amb les teves visites. Segonament, dir-te que tens part de raó -no em fa res reconèixer-ho, ja que és una actitud voluntària - quan dius que hi ha poc anàlisi, i aquest, tot i ser un aspecte totalment voluntari i premeditat, va canviant segons les circumstàncies. Dir-te que no sóc periodista i que aquest és un espai d’aprenentatge per mi, per tant, la lectura i recopilació d’informació és un primer pas per a poder opinar amb un plus d’interès. Amb tot, “el refregit de notícies” al qual et refereixes, és premeditat, buscat, amb voluntat de crear una idea, una opinió, no estan escollits a la babalà. els enllaços que poso. Acostumen a estar triades per tenir un efecte en mi, però sobretot en el lector. Per tant, si vols opinió, interpreta la tria de les notícies que penjo. I, fes-ho amb perspectiva i constància.

I, el tal Joan acaba dient, “El que més em molesta és el primer que t'he dit, perquè no tens raó. I no tens honestedat per reconèixer-ho.” Parles de la meva suposada obsessió per l’AVUI i el seu accionariat i pel meu suposat candidisme i infantilisme vers El Punt. Bé, suposo que et deuen haver quedat clares les raons que em porten a elogiar el què em sembla elogiable i criticar el què em sembla millorable, no?

Dit això, sigues benvingut i opina sempre que vulguis “tal Joan” i, si és possible, opina per ajudar-me a millorar a mi i a l'espai català de comunicació, que en el fons és del què es tracte.