ENERGIES RENOVABLES i EFICIÈNCIA ENERGÈTICA

Històricament McCain no ha estat favorable a les energies renovables. Ja al 1999 va votar contra les energies renovables, al 2005 es va oposar a l’establiment d’un RPS “Renewables Portfolio Standard”, una mena de full de ruta per la incorporació d’energies alternatives. Al 2007 no va votar la Llei d’Energia Neta (Clean Energy Act). I aquest mateix 2008 s’ha oposat a l’extensió dels “tax credit” per les renovables (una desgravació fiscal per invertir en renovables).

Contràriament, Obama, al 2005 va votar favorablement a l’establiment de la Renewables Portfolio Standard, i des de la seva posició de Senador d’Illinois, ha patrocinat en el 2007 la RPS al seu estat. També al 2007 va votar favorablement a la Clean Energy Act, però enguany s’ha oposat a l’extensió dels Tax Credits.

En el programa electoral, els Republicans volen mantenir els Tax Credits per les renovables fins que arribin a ser competitives amb les fonts convencionals. També defensen dedicar part dels recursos orientats a les xarxes elèctriques a millorar la infrastructura per interconnexió de les energies renovables. D’altra banda, aposten fort per les tecnologies de captura i segrest de CO2 i per en l’automoció per sistemes flex-fuel, hybrid i Hidrogen. En temes d’eficiència energètica, continuen amb objectius genèrics, com incrementar els requeriments d’eficiència dels nous edificis federals.

Els Demócrates, per la seva banda, són més ambiciosos i es comprometen posant xifres. Per exemple assolir el 25% de la producció d’energia en fonts renovables pel 2025, invertir $150 Billion durant 10 anys per fonts d’energia respectuoses amb el medi ambient “climate-friendly energy”, com renovables, xarxes intel·ligents de transport i distribució (smart grids), nova generació de biofuels i infrastructura de distribució, sistemes hybrids i plantes de carbó de baixes emissions. També proposen estendre els Tax Credits durant 5 anys més (expiren a final d’any).

També en eficiència energètica els demócrates detallen la seva política. Concretament volen incrementar l’eficiència energètica dels US en un 50% pel 2030 a través de dues iniciatives principalment: fer els nous edificis federals “zero-emissions” pel 2025 i fer tots els nous edificis d’US “carbon-neutral” pel 2030.

CANVI CLIMÀTIC

Ambdós candidats han coincidit aquest any en no presentar-se a l'hora de votar la inciativa “Liberman-Warner sobre captura i comerç de gasos d'efectehivernacle”. Però també hi ha diferències. Obama va donar suport per crear un projecte federal de planificació sobre canvi climàtic. Mentre McCain va espondoritzar el “Climate Stewardship Act” el 2005 i lleis similars al 2003 i al 2007.

Al programa electoral, la diferència principal és sobre els objectius de reducció d’emissions a través d’implementar un mercat de captura i comerç de CO2. Mentre els Republicans parlen d’una reducció del 60% de les emissions base del 1990 per l’any 2050, els Demócrates proposen el 80%.

Relacionat amb el canvi climàtic, també cal destacar el paper de lideratge americà que vol potenciar Obama amb propostes concretes com la creació del Global Energy Forum i la creació d’un programa d’exportació de tecnologies netes per països en desenvolupament.

PETROLI I GAS

McCain ha estat tradicionalment molt més favorable a l’increment de l’ús dels combustibles fòssils que no pas Obama, malgrat haver-hi tingut coincidències. Per exemple, ambdós van votar per refusar l'ús de l'Artic National Wildlife Refuge (2005) i aturar-ne la perforació en repetides ocasions (2002, 03, 05).

En canvi, mentre Mc Cain va votar a favor d’estendre l’exploració dels recursos fòssils al Golf de Mèxic (2006) i va votar contra la legislació per reduir la dependència del petroli del 5% al 40% al 2025, Obama va votar-hi en contra i a favor respectivament.

CARBÓ

Els Republicans prometen aportar $2 Billion anuals per avançar cap a “Carbó Net” segons el Lexington Project. També els Demòcrates volen augmentar el subministrament de carbó net i prohibir l’ús de carbó brut. I dedicar part dels fons provinents del mercat del CO2 per finançar plantes netes de carbó. 

NUCLEAR

McCain porta al programa electoral construir 100 noves plantes, 45 de les quals pel 2030. També aportar recursos per seguretat, gestió i transport deresidus. Els demòcrates, per la seva banda, no renuncien a la proliferació de centrals, però sense concretar. Aposten per la transperència davant de l’opinió pública perquè “tenen el dret a saber”, invertir en seguretat i emmagatzemament de residus.

TRANSPORT BAIX EN EMISSIONS

Ambdós candidats han votat per afavorir legislació pro cotxes elèctrics, hybrids i hidrogen. Per exemple, Mc Cain va donar suport al 2003 per legislar a favor d’assolir 100.000 cotxes híbrids al 2010; mentre que Obama s’ha proliferat més amb lleis per afavorir l’increment d’eficiència energètica del 4% anual fins el 2018, per la producció de 18 bilions de gallons de biofuels i consolidar estàndards.

Transportat al programa electoral, els republicans prometen un incentiu per promoure cotxes d’emissions zero de $5.000 via Tax Credit. També una recompensa de $300 milions per desenvolupar una bateria comercial per vehicles elèctrics i finançar R&D en vehicles nets amb recursos provinents del mercat de CO2. Aquesta darrera mesura també la defensen els Demòcrates. Però clarament són més ambiciosos. Parlen obertament de consolidar una economia no dependent del petroli durant els propers 18 anys, incentivar  als fabricants de vehicles, establir lleis pels proveïdors de combustible de manera que hagin de reduir un 10% l’emissió de CO2 pel 2020.

Resumint, podem concloure que ambdós candidats identifiquen el problema energètic i el canvi climàtic com a cabdal. Això ja ès un pas endavant. La diferència, i no és poca, és la intensitat i orientació de les mesures a prendre.

No hi ha dubte que si guanyen els Demòcrates es reorientarà la política energètica cap a posicions més netes i menys dependents del petroli. Una altra cosa serà el seguiment concret de les mesures que realment s’adoptaran. N’estaré al cas per anar explicant-ho. De mentres, pendents de les noticies... Per saber-ne més sobre política energètica d'Obama i aquí també.