A contrallum, intueixo el contorn il·luminat del vellut de cabells foscos d’un cap ben assegut. A contrallum, mastega la silueta abrupta d’uns maxil·lars perfectes, ocults entre ombres perfectes. A contrallum, la fumera blanca d’un cigar desdibuixa perfils eròtics. A contrallum, dues guspires reflexades en una mirada encesa m'enlluernen. A contrallum, el vent és l’aire lliure d’unes pestanyes en moviment que em despentinen. A contrallum, veig al meu voltant copes mig plenes i caps mig buits. A contrallum, la veu trencada vesteix de moviment una boca estudiada. A contrallum, un coll nu cau en cascada, s’enfonsa cap a la vall espadada d’una pitrera, enfosquint-se. A contrallum, sento veus que trenquen silencis i silencis de la veu trencada. A contrallum, unes mans que parlen disteses, son enyorades. A contrallum, uns dits que ballen i els meus, que els acompanyen. A contrallum, la solitud del meu voltant m’espanta. A contrallum escolto i no parlo. A contrallum observo, m’amago. A contrallum m’espero i marxo.
  |  |
|
A contrallum .
|
Accés de l'autorEls meus enllaços
Últims 40 canvis
Notícies VilaWeb
|
MÉSVilaWeb és una producció de Partal, Maresma & Associats
|