Arribo al Senat francès on em correspon intervenir com a president del Parlament. Truco a la meva cunyada que viu a París i el primer que em comenta és el tema del cotxe. Les notícies avui ja no tenen fronteres. Corren i ho fan molt de pressa. I el problema és que corren tal i com surten. La informació que surt del diari ABC és inexacte i falseja el cost del vehicle oficial que uso com a president del Parlament, tot incrementant-lo.
He rebut molts missatges, sms i correus sobre la falsa polèmica, i n’he rebut en totes direccions. Tot i que penso que en aquesta qüestió cal una profunda reflexió institucional, no me’n puc estar d’escriure aquest bloc, precisament per deixar clar algun concepte.
(Continua)
Les meves tasques com a president del Parlament exigeixen l’ús de determinades infraestructures, d’acord amb les normes de funcionament de la institució i que, en cap cas, poden ser considerades un caprici personal. Per tant aquest és un tema del Parlament, i el mateix Parlament haurà de reflexionar i donar les explicacions que consideri convenients.
És curiós perquè parlem d’una decisió, la de renovar el parc mòbil de la Cambra, que es remunta a un any enrere i que ha representat un estalvi molt important de recursos. Però això ja es valorarà i s’explicarà. Com potser també s’haurà de valorar el fet d’haver pres una decisió sense preveure els possibles efectes d’una crisis, que en aquells moments només s’intuïa i, fins i tot, era negada per alguns.
Però mentrestant, vull deixar clar que aquesta qüestió no es pot personalitzar i que les institucions catalanes han de quedar per damunt de polèmiques demagògiques partidistes.
