Manipuladors interessats
He vist a Llibertat.cat la notícia i el mullader que han creat aquests espanyolistes del Periódico i tota la cort de servidors i donadors de glòries a Espanya, com es molesten, incomoden, neguitegen, treuen bilis i altres substàncies essencialment desagradables perquè diuen que en l'acte d'homenatge a Lluís Maria Xirinacs, fet fa uns dies al Palau de la Música, a Barcelona, es va escenificar la càrrega policial contra una manifestació per l'amnistia del febrer del 1977 i en algun lloc s'ha dit que era una manifestació independentista. Aquest fet ha estat prou per desbridar-se i, des del més profund dels seus budells carregats de culpes, començar a emmeradar a tort i a dret.
Per als qui en aquella manifestació vam viure la lluita, l'esperança i la dura realitat de l'encara règim franquista, podem donar fe que aquella era una manifestació per l'amnistia, però també per les llibertats i per tots aquells principis -entre ells el dret a l'autodeterminació de la nació catalana- que eren presents en totes les mobilitzacions del moment. Per tant, qui hagi dit que aquella era una manifestació independentista no deixa de tenir raó, tot i que no era aquesta la convocatòria. Precisat això, hauríem de convenir que la recreació dels fets en un homenatge a Xirinacs 30 anys després d'aquell acte tenen un valor que va molt més enllà de la precisió i el matís i simbolitzen, això sí, un compromís mantingut al llarg dels anys, precisament perquè el sentit d'aquelles mobilitzacions és ben vigent avui dia a casa nostra.
Per tant, per a tots aquells que amb convicció o amb alguna petita dosi d'oportunisme, creuen, creiem, que la trajectòria de Xirinacs és un recorregut per la manca de drets i llibertats que viu el nostre poble, llavors i ara, ens sentim plenament identificats amb aquell simbolisme. Òbviament, per a tots aquells -i aquelles!- que van manipular per interessos partidistes aquelles experiències, l'Assemblea de Catalunya, la Taula de Forces Polítiques, etcètera; per a tots -i totes!- les que van trair el país, els objectius rupturistes i el sentit de canvi generat; per a tots els qui van fer de la política una manera de fer callar la voluntat popular, òbviament, com deia, se'ls encén la sang quan es posen al dia, quan es recupera la memòria, quan s'actualitza i es lliga el passat i el present perquè ells -i elles!- esdevenen, indefectiblement acusats i culpables de la quasi nul·la qualitat de la democràcia, de la llibertat i de la justícia que es viu a l'Estat espanyol, i de la submissió a què estan sotmeses les nacions en aquesta presó de pobles que és Espanya -federal, confederal, unitària, feixista, sociata, autonòmica o vestida de lagarterana-.
Ja poden anar desqualificant per matisos, que ells estan desqualificats de fa temps per la seva vergonyant renúncia a la llibertat. Potser s'han oblidat de la seva posició per evitar que a la constitució espanyola hi figurés el dret a a l'autodeterminació? I de la de Xirinacs?
Per als qui en aquella manifestació vam viure la lluita, l'esperança i la dura realitat de l'encara règim franquista, podem donar fe que aquella era una manifestació per l'amnistia, però també per les llibertats i per tots aquells principis -entre ells el dret a l'autodeterminació de la nació catalana- que eren presents en totes les mobilitzacions del moment. Per tant, qui hagi dit que aquella era una manifestació independentista no deixa de tenir raó, tot i que no era aquesta la convocatòria. Precisat això, hauríem de convenir que la recreació dels fets en un homenatge a Xirinacs 30 anys després d'aquell acte tenen un valor que va molt més enllà de la precisió i el matís i simbolitzen, això sí, un compromís mantingut al llarg dels anys, precisament perquè el sentit d'aquelles mobilitzacions és ben vigent avui dia a casa nostra.
Per tant, per a tots aquells que amb convicció o amb alguna petita dosi d'oportunisme, creuen, creiem, que la trajectòria de Xirinacs és un recorregut per la manca de drets i llibertats que viu el nostre poble, llavors i ara, ens sentim plenament identificats amb aquell simbolisme. Òbviament, per a tots aquells -i aquelles!- que van manipular per interessos partidistes aquelles experiències, l'Assemblea de Catalunya, la Taula de Forces Polítiques, etcètera; per a tots -i totes!- les que van trair el país, els objectius rupturistes i el sentit de canvi generat; per a tots els qui van fer de la política una manera de fer callar la voluntat popular, òbviament, com deia, se'ls encén la sang quan es posen al dia, quan es recupera la memòria, quan s'actualitza i es lliga el passat i el present perquè ells -i elles!- esdevenen, indefectiblement acusats i culpables de la quasi nul·la qualitat de la democràcia, de la llibertat i de la justícia que es viu a l'Estat espanyol, i de la submissió a què estan sotmeses les nacions en aquesta presó de pobles que és Espanya -federal, confederal, unitària, feixista, sociata, autonòmica o vestida de lagarterana-.
Ja poden anar desqualificant per matisos, que ells estan desqualificats de fa temps per la seva vergonyant renúncia a la llibertat. Potser s'han oblidat de la seva posició per evitar que a la constitució espanyola hi figurés el dret a a l'autodeterminació? I de la de Xirinacs?
