EIVISSA-BALEARS...Els diners no es creen ni es destrueixen, només canvien de mans.
Hola amics,
He de reconèixer que darrerament tinc molt abandonat aquest espai, sobretot des que vaig ser abduít pel facebook fa quatre mesos. Però m’agrada tornar-hi de tant en tant. L’experiència durant l’enregistrament del darrer “Treu Banya” fa que la meva relació amb aquest bloc no es pugui perdre mai.
Tenia ganes d’explicar-vos algunes coses que potser ja sabeu, però que em sembla bo de comentar.
Fa més de vuit anys que em vaig desplaçar a viure a ses Pitüses, concretament a s’illa d’Eivissa, i en fa sis que visc a Sant Jordi dins del municipi de Sant Josep de sa Talaia. Potser us sona aquest darrer nom. Fa un parell de dies que és notícia per un tema de corrupció, fet molt habitual darrerament a ses illes. No la corrupció, que ve de molt enrere, sinó el fet que sigui notícia. Aquí ja ens haviem acostumat a que les evidències no servissin per posar en evidència res, o més ben dit que ningú s’espantés i en canvi digués: “Aquest sí que en sap… ho veus?” i atorgués encara més prestigi i credibilitat al corrupte.
La detenció de l’antic arquitecte municipal de Sant Josep, de la seva dona i del seu fill i de la dona d’aquest darrer, no em sembla suficient pel que ha passat aquests darrers anys en aquesta illa.
Mentre els malalts de càncer no tenen ni han tingut una atenció complerta en el seu propi espai geogràfic per la manca d’un servei de radioteràpia i han vist agreujada la seva qualitat de vida pel sols fet d’haver nascut en un lloc oblidat i poc respectat com és Eivissa, en un any els mateixos governants que van permetre aquesta situació van ser capaços de construir la carretera més cara d’Europa, sense ajuts del govern de l’Estat, que pagarem els eivissencs en uns 25 anys.
Algú va creure que era més important fer un escalextric a tamany gegant que atendre les necessitats més bàsiques dels ciutadans. Una autopista, per a què durant els dos mesos d’estiu els turistes dopats no s’estavellin en desgraciats xocs frontals. El motiu que es va donar des del defensors d’aquesta magna obra era de seguretat i s’acusava als detractors del projecte de no respectar la vida dels conductors…, la veritat és que no hem baixat per sota de la mitjana de tot l’estat pel que fa al descens de victimes a la carretera. Les autopistas eivissenques han fet que la velocitat general de l’illa augmenti. Així els accidents en els que les vícimes son motoristes, ciclistas o vianants, son el pa de cada dia.
Algú va creure també que aquest escalextric havia de tenir un tunel en un tram i que en una altra zona, on conflueixen nou torrents, el traçat seria a una profunditat de vuit metres, amb la conseqüent inundació i tancament de la carretera cada vegada que hi ha una pluja una mica significativa. Ningú ha donat una explicació d’aquest fet i els beneficiaris d’aquest desfici segueixen impunes.
Per més que la justícia, lentament, vagi treient les màscares dels corruptes, el mal ja és fet. I el que es podia dissimular o el que ha quedat enganxat sota les alfombres passarà el filtre de la llei, o haurà prescrit abans no s’actui, com tantes altres vegades . EL PP acumula a les Balears una trista col·lecció de casos de corrupció i els màxims responsables del darrer govern, que està donant tan agres fruits a la comunitat, segueixen fent-se el sord com si no anés amb ells la cosa. Un a les Amèriques, l’altra dient que “no posa la ma al foc per ningú”...I la vergonya? Quina garantia poden oferir uns personatges que no van saber o no van voler posar els mecanismes de control a una situació que, pel que s’està veient, era la de “tonto el que no robi”? Encara m’en recordo del “Vayase Señor González de l’època dels Roldan, Guerra… La diferència és que aquí el Señor Matas va marxar quan el teló encara no havia començat a caure. Com un misteriós actor de película de por de sèrie B que acaba creiente-se el seu paper, ell segueix fent les amèriques sense que ningú el molesti. En canvi el Sr. González la única col·lecció que conserva és la de bonzais, si els conserva.
EL mal ja és fet i esperem que els nous governants sàpiguen diferènciar les necessitats reals dels ciutadans, de les grans obres mastodòntiques, tant econòmica com físicamente, com la desmesurada ampliació del port de Vila que s’anuncia. En un lloc fet de detalls no és bo que les accions gegantines enterrin els matisos que ens diferencien de qualsevol destí turrístic massiu…
La llàstima de tot plegat és que, de la mateixa manera que els directius que s’han repartit sous i beneficis milionaris dels bancs que ara necesiten ajut dels Estats per no caure i arrossegar a tothom, els governants que han estat burlant la llei per omplir-se les butxaques no pagaran les conseqüències de les seves malifetes, sinó que les acabarem assumint entre tots, un cop més, amb las “Arcas del Estado”. PErquè està clar que hi ha crisi, però i els beneficis multi milionaris d’aquests darrers anys, qui els té? On son?
Potser seria el moment de començar a revisar aquesta llei de l’embut, . Els diners no es creen ni es destrueixen, només canvien de mans.
He de reconèixer que darrerament tinc molt abandonat aquest espai, sobretot des que vaig ser abduít pel facebook fa quatre mesos. Però m’agrada tornar-hi de tant en tant. L’experiència durant l’enregistrament del darrer “Treu Banya” fa que la meva relació amb aquest bloc no es pugui perdre mai.
Tenia ganes d’explicar-vos algunes coses que potser ja sabeu, però que em sembla bo de comentar.
Fa més de vuit anys que em vaig desplaçar a viure a ses Pitüses, concretament a s’illa d’Eivissa, i en fa sis que visc a Sant Jordi dins del municipi de Sant Josep de sa Talaia. Potser us sona aquest darrer nom. Fa un parell de dies que és notícia per un tema de corrupció, fet molt habitual darrerament a ses illes. No la corrupció, que ve de molt enrere, sinó el fet que sigui notícia. Aquí ja ens haviem acostumat a que les evidències no servissin per posar en evidència res, o més ben dit que ningú s’espantés i en canvi digués: “Aquest sí que en sap… ho veus?” i atorgués encara més prestigi i credibilitat al corrupte.
La detenció de l’antic arquitecte municipal de Sant Josep, de la seva dona i del seu fill i de la dona d’aquest darrer, no em sembla suficient pel que ha passat aquests darrers anys en aquesta illa.
Mentre els malalts de càncer no tenen ni han tingut una atenció complerta en el seu propi espai geogràfic per la manca d’un servei de radioteràpia i han vist agreujada la seva qualitat de vida pel sols fet d’haver nascut en un lloc oblidat i poc respectat com és Eivissa, en un any els mateixos governants que van permetre aquesta situació van ser capaços de construir la carretera més cara d’Europa, sense ajuts del govern de l’Estat, que pagarem els eivissencs en uns 25 anys.
Algú va creure que era més important fer un escalextric a tamany gegant que atendre les necessitats més bàsiques dels ciutadans. Una autopista, per a què durant els dos mesos d’estiu els turistes dopats no s’estavellin en desgraciats xocs frontals. El motiu que es va donar des del defensors d’aquesta magna obra era de seguretat i s’acusava als detractors del projecte de no respectar la vida dels conductors…, la veritat és que no hem baixat per sota de la mitjana de tot l’estat pel que fa al descens de victimes a la carretera. Les autopistas eivissenques han fet que la velocitat general de l’illa augmenti. Així els accidents en els que les vícimes son motoristes, ciclistas o vianants, son el pa de cada dia.
Algú va creure també que aquest escalextric havia de tenir un tunel en un tram i que en una altra zona, on conflueixen nou torrents, el traçat seria a una profunditat de vuit metres, amb la conseqüent inundació i tancament de la carretera cada vegada que hi ha una pluja una mica significativa. Ningú ha donat una explicació d’aquest fet i els beneficiaris d’aquest desfici segueixen impunes.
Per més que la justícia, lentament, vagi treient les màscares dels corruptes, el mal ja és fet. I el que es podia dissimular o el que ha quedat enganxat sota les alfombres passarà el filtre de la llei, o haurà prescrit abans no s’actui, com tantes altres vegades . EL PP acumula a les Balears una trista col·lecció de casos de corrupció i els màxims responsables del darrer govern, que està donant tan agres fruits a la comunitat, segueixen fent-se el sord com si no anés amb ells la cosa. Un a les Amèriques, l’altra dient que “no posa la ma al foc per ningú”...I la vergonya? Quina garantia poden oferir uns personatges que no van saber o no van voler posar els mecanismes de control a una situació que, pel que s’està veient, era la de “tonto el que no robi”? Encara m’en recordo del “Vayase Señor González de l’època dels Roldan, Guerra… La diferència és que aquí el Señor Matas va marxar quan el teló encara no havia començat a caure. Com un misteriós actor de película de por de sèrie B que acaba creiente-se el seu paper, ell segueix fent les amèriques sense que ningú el molesti. En canvi el Sr. González la única col·lecció que conserva és la de bonzais, si els conserva.
EL mal ja és fet i esperem que els nous governants sàpiguen diferènciar les necessitats reals dels ciutadans, de les grans obres mastodòntiques, tant econòmica com físicamente, com la desmesurada ampliació del port de Vila que s’anuncia. En un lloc fet de detalls no és bo que les accions gegantines enterrin els matisos que ens diferencien de qualsevol destí turrístic massiu…
La llàstima de tot plegat és que, de la mateixa manera que els directius que s’han repartit sous i beneficis milionaris dels bancs que ara necesiten ajut dels Estats per no caure i arrossegar a tothom, els governants que han estat burlant la llei per omplir-se les butxaques no pagaran les conseqüències de les seves malifetes, sinó que les acabarem assumint entre tots, un cop més, amb las “Arcas del Estado”. PErquè està clar que hi ha crisi, però i els beneficis multi milionaris d’aquests darrers anys, qui els té? On son?
Potser seria el moment de començar a revisar aquesta llei de l’embut, . Els diners no es creen ni es destrueixen, només canvien de mans.
