Deu ser aquesta calor agostenca la que ens fa posar calents com a rabosots, i doncs
sovint ens passen pel pensament idees de verdolaga, o potser és que l'edat ens fa
tornar verds com una ceba, que ja ens ho retrauen: als trenta vinya i als
quaranta mallol...
En fi, faig una proposta que, qui sap, podríem portar-la al llibre Guinnes.
En un post anterior encetàvem una incipient arreplega de mots i expressions amb què, arreu
dels Països Catalans, denominem la cosa de pixar dels hòmens. Podem
continuar-la si voleu, però propose que provem a veure fins on podem arribar
amb la cosa de pixar de les dones.
Comence la tanda amb algunes de més usuals i d'altres que potser no ho són
tant: xona, figa, parrús, parrussa, bacora, clòtxina, berlina, paparruana, xufa
(val a a clarir a la zona de l'Horta li diuen xufa al cacau dels xiquets),
clotet tovet... Ànim, que l'agost és llarg i hi ha molt de desfici.
Si Felip V i Alfonso Rus representen la devastació de l’espai viscut, l’aniquilació de la memòria col•lectiva, ací volem recuperar la història viscuda, la història quotidiana de Xàtiva a través del testimoni viu dels socarrats i socarrades que estimen la ciutat.
Blog del cantant més famós del carrer Hostals, Portal de sant Miquel, Illeta de sant Miquel, sant Ramon, la Mercè, Sant Jaume, Argenteria, Na Pinyola, Pouets, sant Roc, Font Trencada, Febra, la plaça la Bassa, de l'Espanyoleto i més enllà, molt i molt més enllà
