L'Estat Espanyol és un desagraït!
Començaments de
segle XX.
Argentina rep un flux important d'immigrants provinents de l'Estat Espanyol (la imatge que acompanya aquest post il·lustra aquelles arribades massives), els acomoda a l'antic "Hotel de Inmigrantes", espai acondicionat expressament per a ells on els cobreixen les primeres necessitats (llegiu el llibre Donde durmieron nuestros abuelos. Los Hoteles de Inmigrantes de la Ciudad de Buenos Aires, de Jorge Ochoa i Edmundo Valdés, i us en fareu una perfecta idea) i des d'allí els facilita els diversos llocs de treball on poden trobar feina. Fets els tràmits oportuns, a més, els paga el viatge cap a aquests llocs on podran treballar i on els serà possible sobreposar-se a una situació negativa en el país d'origen marcada per una guerra del Marroc que no parava d'enviar joves cap a una mort segura, com totes les nefastes guerres! Hi van moltes persones i s'hi queden per sempre, formant famílies amb cognoms d'aquí i contribuint a fer gran aquell país.
L'Estat Espanyol, després de rebre un flux important d'immigrants no comunitaris, en molts casos procedents de l'Argentina i fills de persones que en plena guerra civil van enviar molts diners per ajudar la II República, elabora un decret que facilita d'allò més el retorn d'aquests ciutadans sense feina cap a aquell país i, amb la promesa que podran acumular el dret a la percepció de l'atur, els convida cínicament a no tornar en els propers anys. Vaja, que els acomoda als aeroports i amb un copet a l'esquena els ve a dir, passiu-bé, que aquí ja no et volem...
Argentina rep un flux important d'immigrants provinents de l'Estat Espanyol (la imatge que acompanya aquest post il·lustra aquelles arribades massives), els acomoda a l'antic "Hotel de Inmigrantes", espai acondicionat expressament per a ells on els cobreixen les primeres necessitats (llegiu el llibre Donde durmieron nuestros abuelos. Los Hoteles de Inmigrantes de la Ciudad de Buenos Aires, de Jorge Ochoa i Edmundo Valdés, i us en fareu una perfecta idea) i des d'allí els facilita els diversos llocs de treball on poden trobar feina. Fets els tràmits oportuns, a més, els paga el viatge cap a aquests llocs on podran treballar i on els serà possible sobreposar-se a una situació negativa en el país d'origen marcada per una guerra del Marroc que no parava d'enviar joves cap a una mort segura, com totes les nefastes guerres! Hi van moltes persones i s'hi queden per sempre, formant famílies amb cognoms d'aquí i contribuint a fer gran aquell país.
L'Estat Espanyol, després de rebre un flux important d'immigrants no comunitaris, en molts casos procedents de l'Argentina i fills de persones que en plena guerra civil van enviar molts diners per ajudar la II República, elabora un decret que facilita d'allò més el retorn d'aquests ciutadans sense feina cap a aquell país i, amb la promesa que podran acumular el dret a la percepció de l'atur, els convida cínicament a no tornar en els propers anys. Vaja, que els acomoda als aeroports i amb un copet a l'esquena els ve a dir, passiu-bé, que aquí ja no et volem...
No
trobeu que és de molt desagraïts, tot plegat?
