He trobat un segon llibre d'en Daniel López. Em sembla que en féu dotze, però ignoro si va poder publicar-los tots. També us en faig un tast (pàg. 13) més avall. Aquest llibre, del mateix format (però amb 36 pàgines) que Diàlegs..., l'acabà d'escriure a «Barcelona, 6 d'octubre de tots els anys» i se l'autoedità (com l'anterior citat, 400 exemplars) el 6 d'octubre de 1987.
Potser se'n podria trobar títols de l'autor a la Biblioteca de Catalunya, a la Biblioteca de l'Ateneu Barcelonès o a l'Arxiu de Ca l'Ardiaca (Barcelona), encara que no ho sé del cert en cap dels casos que menciono. No porten núm. del Dipòsit legal ni ISBN, així que la cerca pot ser difícil. Ara se m'acut que ben segur se n'hauria de trobar un exemplar de tots els publicats al Fons Joan Crexell (el més important, de llarg, sobre texts independentistes catalans) que, si no m'erro, és a la Biblioteca de la Universitat Pompeu Fabra (Barcelona).
JAUME COMPTE
Vaig conèixer en Jaume Compte per mitja d'en Deogràcies Civit, de qui vaig ésser padrí de noces. Com he dit, va ser per mitja d'en Civit que vaig prendre contacte amb en Compte, cap de l'escamot del cas anomenat de Garraf que, com és sabut, es tractava de volar el tren reial quan anava a visitar Barcelona juntament amb el general Primo de Rivera.
Quan tot el pla de l'atemptat va ésser enllestit, era tant l'entusiasme dels set que componien l'escamot que tots volien ésser el qui posés l'artefacte. S'ho feren a les sorts, i en sortí agraciat en Julià. Aquest xaval era valent i decidit, no tenia mare, i son pare era el vigilant del carrer de Ferran. L'home coneixia les idees de son fill; no obstant, el posat abstret i silenciós del noi aquells dies el tenien preocupat. En una conversa amb el policia Ancho, comissari del districte, li manifestà la seva preocupació per les idees de son fill i de les conseqüències que se'n poguessin derivar. El policia, que ja tenia nocions de com pensava el noi per altres converses que havia tingut, li digué: Mándamelo mañana. I l'home, en arribar a casa cuità a dir al noi que [...]
Homenatge als maulets valencians de nació catalana que junt amb el general Basset defensaren la capital de Catalunya fins al darrer alè l'Onze de setembre del 1714
Informació esbiaixada? sí. Discurs sectari? sí. Aleshores, si és com la resta de mitjans, per què m'interessa? Dóna veu als més desvalguts, als sense-poder; això ho valoro. I és útil per a contrastar
