La figura i l'obra d'en Daniel López han suscitat interès, me n'alegro per la seua memòria i per tots nosaltres.
Reprodueixo la coberta del llibre (16,3 x 12 cm, 40 pàgines) citat ahir. En realitat, malgrat que en Daniel se l'autoedità el Sant Jordi del 1986, l'acabà d'escriure a la «Ciutat Comtal, 1977, any de la Generalitat recobrada!».
A sota us copio (amb el Reconeixement Òptic de Caràcters, repassat i esmenat) la pàgina 31.
Noteu que quan l'autor es referix al «Rústic» en realitat és ell mateix.
PUNT ESSENCIAL I DESENGANYS
DEL RÚSTIC
Punt essencial
La llibertat. Perquè amb llibertat tenen solució tots els problemes humans; perquè la llibertat és respecte, tolerància, comprensió i humanisme, punt fonamental de la pura democràcia, llei que regula la convivència humana, tant en el terreny econòmic com en el social i l'espiritual. Per al Rústic, tota la filosofia que en nom de la llibertat suprimeix el pensar d'altri és negació de llibertat.
Desenganys
De desenganys n'he tinguts molts, com tothom, en la meva llarga vida; però de cabdals tres. El primer va ésser en la proclamació de la República Catalana, per la qual em vaig jugar la vida i fou qüestió de sort no haver-Ia perduda. Sobre el tema no m'estenc més perquè en el meu llibret titulat Glossari Anecdòtic ja en faig una clara relació. El que sí vull remarcar és que tan sols aquell que hagi perseguit un ideal durant llargues anyades comprendrà la meva satisfacció en entrar en aquell casalot (el Govern Civil) dels màxims representants dels dominadors de Catalunya i cridar, amb satisfacció i il·lusió, des d'aquella balconada «Visca la República Catalana» [...]
Homenatge als maulets valencians de nació catalana que junt amb el general Basset defensaren la capital de Catalunya fins al darrer alè l'Onze de setembre del 1714
Informació esbiaixada? sí. Discurs sectari? sí. Aleshores, si és com la resta de mitjans, per què m'interessa? Dóna veu als més desvalguts, als sense-poder; això ho valoro. I és útil per a contrastar
