Fa un parell d'anys em vares dir: perquè no escrius al meu blog?. Resposta immediata: encantat. Quan m'agafa el rampell m'agrada escriure i gosaria dir que alguna vegada l'encerto, sobre tot parlant de coses que conèc.
Però si t'ho mires fredament, només son opinions, idees,formes de veure realitats que, al cap i a la fi, no interessen ningú tret del que els ha escrit. I encara!.
Aixó ve una miqueta per la teva el.legía a la Meritxell. T'ho vaig dir de paraula i ara ho escric. Es bó, molt bó. Destiles sentiment i més a les dues i quart de la matinada, però, vist el títol que he posat, voldria que em diguessis perquè no l'hi vas dir directament a l'interessada i ho has escrit en un blog que qualsevol pot llegir?
Jo t'ho diré. Tú sabies que la Meri no ho veuria. Però també sabies que jo sí que ho llegiría i faría una mica de Celestina. La vas encertar. Ho vaig fer i algú em va fer una abraçada i em va donar les gràcies. Va triomfar l'exhibicionisme sentimental. Tú t'has quedat tranquil. La teva dona encantada de que li diguis públicament el molt que l'estimes (se que es veritat) i aquí pau i després glòria.
Molt bé Ramón. Ho has fet molt bé i sé de que parlo. Ho he fet abans que tu i sempre m'ha funcionat.
EL BLOC DEL RAMON ARQUÉ
"No soc un fan de Raimon ni conec massa l'obra d'Ausiàs March, més enllà del que em van explicar a Literatura Catalana al batxillerat, però he sentit aquesta cançó un munt de vegades a casa, perquè a la meva mare li encanta i francament la trobo genial. Si busqueu el poema sencer, trobareu que parla de la vida, de l'amor, de la mort, dels amics, etc. I de tot això és del que us intentaré parlar en el meu blog."
