Un breu article publicat a Tribuna Catalana fa uns mesos i que segueix d'actualitat...
Des del planeta Mallorca, a la galàxia Perifèria, hem de reconéixer que per qualsevol democracianòfil i defensor dels drets col·lectius dels pobles, el moment actual que viu el Principat és observat amb sana enveja. Per posar només dos exemples, ja ens agradaria que el nostre problema fos si posam al preàmbul del nostre estatut si som una nació o no, i no si els terminators que ens governen deixaran un tros de terra sense destruir. O si l'alternativa a un govern més d'esquerres que nacionalista és un govern més nacionalista que d'esquerres i no haver de triar entre un govern més dels hotelers o més dels constructors, o més de l'Opus Dei o més dels Legionaris de Crist.
Sabem que qualsevol avanç que aconsegueixi el Principat és un avanç per al conjunt de la nació catalana, però ni que sigui perquè a un servidor li han trencat el cap més d'una vegada per afirmar que els Països Catalans són una nació, ara volem fer aquest recordatori alnacionalisme del Principat: La nació va de Salses a Guardamar i de fraga a Maó. La nació són els Països Catalans.
