No hi ha res com...
Ara que se'ns esmuny l'agost entre els dits de les il·lusions, ara que per a molts retorna la crida a resituar-nos en sistemes ideats per homes i dones per a l'esclavatge d'homes i de dones. Ara que hem carregat prou les piles dels despertadors que durant el nou curs engegaran en orris els somnis alliberadors. Ara que les disciplines laborals afinen la diana diària i que l'estiu s'ha convertit ja en una pilota de mil colors que rodola carrer avall, cap al passat...
No hi ha res com tornar a tenir presents aquells espectacles de la natura que, amb conveni laboral i també sense, continuen tot l'any al marge dels nostres capficaments terrenals.
Quina delícia de records!
Quina delícia de records!
