BENIARBEIG
Municipi situat al sud de la serra de Segària, a la conca del riu Girona. La superfície del terme és molt irregular, més accidentada al nord que al sud. El poble està situat al costat del marge esquerre del riu Girona. Actualment té uns 1500 habitants. La parròquia té per titular Sant Joan Baptista i pertany a l'Arxiprestat del Marquesat de Dénia.
El seus orígens cal trobar-los en una alqueria musulmana, després de la fundació del regne de València pertanyé al comte de Sinarcas i després al marqués de Val de Carzono. En 1563 comptava amb 22 famílies de moriscos, en 1602, 44. En 1642 passà a la jurisdicció del marqués de Dénia. En la primera meitat del segle XX hi hagué una forta immigració a França i Argèlia, amb el consegüent descens demogràfic, recentment ha experimentat un notable augment de la seua població.
La seua església va ser rectoria de moriscos, desmembrant-se en 1535 de Dénia, amb els annexos de Beniomet i Benicadim, avui dia despoblats. El temple és d'estil renacentista. És patró Sant Roc, a qui se celebren festes, al mateix temps que al Cor de Jesús i la Mare de Déu dels Dolors.
RÀFOL D'ALMÚNIA: Va ser una alqueria àrab. Al poc de ser conquerit pel rei Jaume I, aquest indret, amb la resta del territori circumdant, fou escenari de la sublevació dels moriscos liderada per Al-Azraq (1248-1275).
Pertanyia al curat de Dénia i en 1535 fou erigida en parròquia independent, amb els annexos de Benimeli, Sagra, Sanet i Negrals. Posteriorment també se li annexionà Tormos. La seua parròquia té per titular Sant Francesc de Paula i pertany a l'Arxiprestat de "les Valls de Pego", té uns 500 habitants.
SANET I NEGRALS: Són dos pobles d'origen musulmà, separats per un barranc. En 1820 foren unificats en un sol municipi, per tal de separar-se tres anys després i reunificar-se de nou en 1834. Sanet pertanyé a la comenda de Santiago i Negrals a la família Pascual, primer, i després al marqués d'Almúnia. En 1609 Sanet tenia 17 cases de cristians nous i Negrals 12, després de l'expulsió dels moriscos foren repoblades en 1611 amb veïns de Pego. S'erigí en parròquia, deixant de ser filial de Ràfol d'Almúnia, el 29 de desembre de 1953. Té per titular Santa Anna i pertany a l'Arxiprestat del Marquesat de Dénia.
La seua església va ser rectoria de moriscos, desmembrant-se en 1535 de Dénia, amb els annexos de Beniomet i Benicadim, avui dia despoblats. El temple és d'estil renacentista. És patró Sant Roc, a qui se celebren festes, al mateix temps que al Cor de Jesús i la Mare de Déu dels Dolors.
RÀFOL D'ALMÚNIA: Va ser una alqueria àrab. Al poc de ser conquerit pel rei Jaume I, aquest indret, amb la resta del territori circumdant, fou escenari de la sublevació dels moriscos liderada per Al-Azraq (1248-1275).
Pertanyia al curat de Dénia i en 1535 fou erigida en parròquia independent, amb els annexos de Benimeli, Sagra, Sanet i Negrals. Posteriorment també se li annexionà Tormos. La seua parròquia té per titular Sant Francesc de Paula i pertany a l'Arxiprestat de "les Valls de Pego", té uns 500 habitants.
SANET I NEGRALS: Són dos pobles d'origen musulmà, separats per un barranc. En 1820 foren unificats en un sol municipi, per tal de separar-se tres anys després i reunificar-se de nou en 1834. Sanet pertanyé a la comenda de Santiago i Negrals a la família Pascual, primer, i després al marqués d'Almúnia. En 1609 Sanet tenia 17 cases de cristians nous i Negrals 12, després de l'expulsió dels moriscos foren repoblades en 1611 amb veïns de Pego. S'erigí en parròquia, deixant de ser filial de Ràfol d'Almúnia, el 29 de desembre de 1953. Té per titular Santa Anna i pertany a l'Arxiprestat del Marquesat de Dénia.
