El nostre problema, al meu entendre, és clar, és que mai no hem actuat seguint un pla d'acció propi.
Sempre ho hem fet fuetejats per l'estratègia dels espanyols. Hem jugat amb les
seues regles i en el seu camp de joc. I per això, lògicament, sempre juguem a
perdre. I perdem, és clar. Si els espanyols ataquen els Països Catalans quan
nosaltres començàvem a teixir-los, tot d'una patim una diarrea de defeccions.
Com a molt, alguns admetrien uns Països Catalans purament culturals i
lingüístics, però mai polítics, com l'inefable J.F. Mira. La qüestió és no
aïrar els espanyols, que tenen mal repèl, i nosaltres poca espenta. En quasevol
cas, sense sang no es poden fer botifarres. [continua...]
No hi ha hagut, doncs, un pla d'estratègia propi que aclarira on volem
arribar, quin és els nostre -nostre!- objectiu polític, quin camí o camins hem
de seguir malgrat les cudolades dels espanyols, els seus brams d'ase, la seua
contumaç propaganda. En temps d'UPV, a cada Congrés hi posàvem una bandera, a
veure si encertàvem els números de la rifa electoral: ara verda, ara color rosa,
finalment blaveta... D'altres feien entrisme en els partits espanyols i s'hi
quedaven, sobretot perquè tenen més butaques per repartir.
El cas és que no hem jugat mai amb cartes pròpies, sempre amb les cartes
dels enemics. I massa sovint hem jugat a fer-li el llit al PSOE, que a l'hora
de la veritat fot a l'esquerra un puntelló al cul i se'n va de pactes amb el
PP. Tot i amb això, la disseminada esquerra valenciana sempre s'ha esforçat per
fer-li-ho bo al PSOE. Tots els partits que formen aquesta controvertida
gal·làxia han assumit fa temps la seua condició de minories útils, és a dir
sense futur propi: un afegitó, un annex sense volada. És evident, doncs, que
palesen una decebedora manca d'ambició política. L'any 1995 calia fer un front
comú per a evitar que el PSOE perdera les eleccions, o no les guanyara el PP,
segons com li agrade a cadascú mirar-se l'ampolla. Com si els anys de govern
del PSOE de Juan Lerma hagueren estat de luxe democràtic, i en realitat foren
d'una misèria espaterrant. De fet, va arribar el PP i va continuar reomplint
les pàgines que prèviament havia encetat el PSOE. Ara tornem a tenir el burro
en l'herba: Horitzó 2007. ¿S'uniran, o això diuen, tots els partits de la
gal·làxia de l'esquerra valenciana perquè el PSOE torne a clavar-los-la fins al
mànec, com ara amb l'Estatut? ¿És aquest el futur que construeixen per al País
Valencià? Morir a mans del PP o del PSOE, aquest és l'horitzó? Fa falta més
ambició.
No tenim un pla propi. Un pla meditat i elaborat per construir un partit
ambiciós, d'esquerres i dels Països Catalans (bé, en realitat això havia de ser
ERPV). Sobretot perquè els partits espanyols, fins i tots els federals, són
igualment de l'España Una, i
d'altres, com ara el Bloc, són de la nació valenciana i ja no practiquen els
Països Catalans. Així i tot, tant dins d'EU com del Bloc hi ha gent, o això
diuen, que es consideren d'esquerres i dels Països Catalans. Aleshores, per què
continuen alimentant la contradicció fent vida política en uns partits que no
defensen allò en què creuen? Cal un pla propi, cal menjar-se l'espanyolisme, i
cal fer-ho amb un estratègia estudiada i pròpia, però lluny de la idea de fer
pinya conjuntural per dur el PSOE al govern de la Generalitat com a mal menor.
Cal un partit d'esquerres fort que treballe no per a ser l'esquerreta útil del
PSOE, i recolzar-lo sempre que ho demane, sinó per a menjar-se el seu tros si avui
el PSOE no representa una alternativa il·lusionant a la corrupció del PP, ans
una continuïtat de polítiques econòmiques liberals i d'espanyolisme ranci. Cal
construir l'alternativa al PSOE. I cal, també, que algun partit decidesca ser
l'alternativa al PP, i no per situar-se a la dreta, però si en el que diríem el
centre liberal, i em sembla que aquesta funció la podria fer perfectament el
Bloc. I a l'esquerra, el que caldria és que el BES del Bloc i EiP d'Esquerra
Unida s'integraren en Esquerra Republicana si aquest és, ara per ara, l'únic
partit amb una estructura política forta en el nostre marc nacional dels Països
Catalans.
Si no volem que el PP i el PSOE continuen hipotecant el nostre futur, cal
pensar en un pla propi que contemple no pas l'aquiescència ni l'apuntalament
conjuntural, sinó la substitució. Si en el segle XXI hem de forjar el nostre
futur, ja cal que ens afanyem a preparar el relleu electoral del PSOE per un
costat, i per l'altre a substituir aqueixa dreta neofranquista i corrupta que
està devastant el País Valencià: necessitem un centre liberal autòcton,
democràtic i arrelat a la nostra terra. Cal que tinguem un pla propi. I molta paciència.
Qui tinga pressa perquè el facen director general de qualsevol cosa que
arranque a córrer, i no pare fins que arribe a l'Antàrtida com a mínim. No ens
ha de preocupar si el 2007 continuarà governant el PP o la seua còpia progre del
PSOE amb el suport o no de l'esquerreta útil. Ens ha de preocupar -ens ha
d'i·lusionar!- tenir un pla d'actuació dissenyat perquè el 2020 el País
Valencià haja iniciat la minorització dels
partits espanyols, i estiga en condicions de poder governar el País Valencià
des d'una posició de fortalesa política en gran expansió. I aquest pla de futur
passa per no a acoquinar-se ni recular davant els conflictes, per parlar clar i
no engreixar la nòmina dels tabús, per construir un partit fort d'esquerres,
amb les coses nacionals i socials clares, i deixar d'enarborar el perol de la
unitat amb un sopa de sigles que no lliga més enllà del primer bull. Prou de
preocupar-se per la conjuntura, prou de pensar que el PSOE és la solució. Si
aquesta és l'esperança que ens vol vendre la sopa de sigles valenciana per al
2007, em sembla que el dia de les votades, amb sol o amb pluja, no portaré el
meu vot a les urnes. Pa' ser puta de
cassoleta, més val tindre la figa queta.
Si Felip V i Alfonso Rus representen la devastació de l’espai viscut, l’aniquilació de la memòria col•lectiva, ací volem recuperar la història viscuda, la història quotidiana de Xàtiva a través del testimoni viu dels socarrats i socarrades que estimen la ciutat.
Blog del cantant més famós del carrer Hostals, Portal de sant Miquel, Illeta de sant Miquel, sant Ramon, la Mercè, Sant Jaume, Argenteria, Na Pinyola, Pouets, sant Roc, Font Trencada, Febra, la plaça la Bassa, de l'Espanyoleto i més enllà, molt i molt més enllà
