La nociva interferència, per no dir intoxicació, que exerceix el castellà
sobre el nostre català fa que paraules i expressions pròpies, genuïnes,
seculars, hàgem d'evitar usar-les pel significat altre que tenen en castellà,
equívoc. Posem per cas "polla", un castellanisme que s'ha incorporat al català
"modern" i que ha desplaçat la rica varietat catalana. Diríem: piu, pixorro,
cigala, semaler, nap, nabarro, pardal, branca, titola, cacau, birla i etcètera.
Però ara tothom diu, gairebé exclusivament, "polla".
Tanmateix, si més no en el català meridional, una polla -femení de poll- és
una adolescent, una "doneta" que algú diria finejant. La gent gran encara sol
usar el terme poll i polla en aquest sentit nostre. Li diu una dona a una
altra, a la qual acompanya la néta adolescent, a manera de compliment: "Quina
polla més bonica!" O també podem escoltar, com ara: "El meu fill
menut ja el tinc fet un poll" "Ui, als quinze anys, estàvem fetes unes polles..." I ara imaginem-nos que en comptes d'usar el castellanisme "templat/da", habitual en el català meridional, férem servir la forma correcta "trempat/trempada": "Quina polla més trempada que tens!", diríem.
Si Felip V i Alfonso Rus representen la devastació de l’espai viscut, l’aniquilació de la memòria col•lectiva, ací volem recuperar la història viscuda, la història quotidiana de Xàtiva a través del testimoni viu dels socarrats i socarrades que estimen la ciutat.
Blog del cantant més famós del carrer Hostals, Portal de sant Miquel, Illeta de sant Miquel, sant Ramon, la Mercè, Sant Jaume, Argenteria, Na Pinyola, Pouets, sant Roc, Font Trencada, Febra, la plaça la Bassa, de l'Espanyoleto i més enllà, molt i molt més enllà
