27 de juny de 2008 "Bar la Tasca" (Polop de la Marina - Marina Baixa)
I per fi la universitat ens donava les vacances tan merescudes. Després d'un any passat lluny de casa, recuperar velles tradicions és una de les coses que més es dessitgen. I així ho hem fet nosaltres, quasi un any després de la nostra darrera visita, Inseminació tornàvem al Bar la Tasca de Polop. Aquesta era la nostra tercera visita a un bar que des del primer minut es convertí en la nostra segona casa. Ja passàrem per allí el 23 de febrer i el 29 de juny de l'any passat i en ambdues ocasions vam ser rebuts d'una manera especial per Julian i per tot el públic habitual d'aquest bar. Malgrat ser doncs el tercer concert, seria diferent, ja que Kevin tindria l'oportunitat de viure el que se sent al tocar aquí, i nosaltres la feina de col·locar a 7 persones i els seus instruments, en el petit escenari de la Tasca
Després d'un excelent sopar al Restaurant els Xorros (o ca Candido segons es veja), on Mari Creu i la seva família ens van atendre de meravella com tots els anys, vam tornar cap a la Tasca on Julian ens esperva amb el seu típic "Xics, quan vulgueu!" I allà que anàvem tots cap a dalt. Tot i que la Tasca és un bar petit, el soroll del públic se sent quasi tant fort com a grans sales o concerts a l'aire lliure. Amb el llistat de cançons que després de la presentació ja s'havia fet popular, Llauís i Power van fer sonar la ja tradicional Arrancà de Callosa. Aquest any , per mantenir un ambient respirable a dalt de l'escenari, Vicent hagué de passar quasi tot el concert baix amb el públic, fet que com sabreu, a ell no li importa en absolut. Com hem dit abans, malgrat que veníem repetint, aquesta ocasió havia de tenir novetats, i una altra d'elles fou gaudir de la col·laboració de Julian "El puto amo de la Tasca" (Com l'anomenem) que tocà la trompeta a la Manta al Coll i Ruraltopia. Com sempre el públic, encapçalat per les Polopines (que jugaven a casa) es portà de meravella. Com no podia ser menys, el concert no acabà amb el repertori. Vàrem seguir fent gràcies i cançons de broma entre elles la Buleria de Bisbal. Un cop els instruments i els micros apagats, la festa continuà fins altes hores de la matinada...
En fi, tornar a la Tasca porta poques sensacions noves, però fa retornar moltes que no vivíem des de la nostra darrera visita. Es com tornar a la teva casa després d'haver passat tot un any pel món. I sincerament malgrat que són sensacions que ja has viscut, reviure-les és un plaer que hem d'agrair a tots els que vàreu fer possible el nostre retorn a la Tasca
