"El meu país és el desig que em fa anar a l'estranger de mi" (M. Forcano, 2008)
El poeta i professor Manuel Forcano acaba de publicar el poemari "Llei d'estrangeria" (Proa, maig del 2008). La seva relectura, passant per l'amor, l'orient -el Caire, Damasc-, el desig, el cor dels altres... és del tot recomenable. La metàfor estarnger-amor és una constant en tot el llibre. Us penjo el poema-ideari del llibre:
Llei d'estangeria
El meu país és el desig
que em fa anar a l'estranger de mi.
Sóc sempre emigrant al cor d'algú:
li prenc l'idioma,
el clima, el cos,
menjo el que hi ha,
allò que em donen.
Fins que,
llei en mà,
m'expulsen
o jo surto a cercar nous horitzons.
Mans invisibles ens empenyen.
No sé si prospero.
Sobrevisc.
Avui me'n vaig de vacances a Formentera, de nou i he pensat que era un bon post per mirar-se la Mediterrània des d'aquella punta del nostre país que és la Pitiussa Sud.
Fins aviat.
Llei d'estangeria
El meu país és el desig
que em fa anar a l'estranger de mi.
Sóc sempre emigrant al cor d'algú:
li prenc l'idioma,
el clima, el cos,
menjo el que hi ha,
allò que em donen.
Fins que,
llei en mà,
m'expulsen
o jo surto a cercar nous horitzons.
Mans invisibles ens empenyen.
No sé si prospero.
Sobrevisc.
Avui me'n vaig de vacances a Formentera, de nou i he pensat que era un bon post per mirar-se la Mediterrània des d'aquella punta del nostre país que és la Pitiussa Sud.
Fins aviat.
